Setge de Tarragona de 1462
El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
| Guerra Civil Catalana | |||
|---|---|---|---|
  Lleida Barcelona  Tarragona  Girona Tortosa Cervera Hostalric Igualada Puigcerdà Vilafranca Perpinyà Vic Manresa Balaguer Roses Figueres Setge de Tarragona de 1462 (Catalunya) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 17 d'octubre a 31 d'octubre de 1462 | ||
| Coordenades | 41° 07′ 05″ N, 1° 15′ 07″ E / 41.11806°N,1.25194°E | ||
| Lloc | Tarragona | ||
| Resultat | Capitulació en favor del rei | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
Antecedents
El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritats locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre els revoltats assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[3] L'arquebisbe Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí es va posar del costat dels reialistes, mentre que el Consell Municipal es va aliar amb la Generalitat i va reparar les muralles i el material bèl·lic.[4]
El rei, veient la situació va entrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Tàrrega. La Host del Consell del Principat va acudir al seu encontre, i aquest va enviar el seu exèrcit derrotant els revoltats a Rubinat el juliol de 1462 i capturant els principals caps de l'oposició, que morien executats el 1463.
El Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable[5] va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix. El mateix 12 de setembre, quan Joan el Gran es va unir a les tropes de Gastó de Foix a Sant Andreu de Palomar tenia lloc a Barcelona la solemne proclamació d'Enric IV de Castella com el nou Comte de Barcelona i el 13 el 14 de setembre s'inicia el setge de Barcelona, al que va participar entre set i vuit-mil assetjants i uns cinc mil defensors de la ciutat, però el 4 d'octubre, però, el amb el fracàs dels assalts i davant la imminent arribada dels 2.500 soldats de cavalleria castellana[5] Joan de Beaumont va aixecar el setge de Barcelona, en el primer gran triomf dels revoltats. Les tropes reialistes es dirigiren a Sant Cugat del Vallès i Martorell, que no van ocupar i després a Vilafranca del Penedès que pogué ocupar el 9 d'octubre i es dirigí a Tarragona mentre Pero Ximénez de Urrea també ho feia des de les muntanyes de Prades.[6]
El setge
Joan el Gran va posar setge a Tarragona el 17 d'octubre de 1462,[7] defensada per Damià de Montserrat[8] i després de diversos assalts rebutjats, i del fracàs de l'estol de la Generalitat per socórrer la ciutat, rebutjat per l'estol reial, els assetjats, mancats de recursos, van capitular el 31 d'octubre.[9] a canvi que ni el rei ni les seves tropes entressin a la ciutat.[10]
Conseqüències
Joan el Gran va perdonar als rebels[9] però començà una fortíssima repressió al Camp contra els partidaris de la Generalitat.[8] El 24 d'octubre, havien arribat a Barcelona Joan de Beaumont i Joan Ximénez de Arévalo com a lloctinents del Principat en nom d'Enric.[11]Els reialistes només controlaven Balaguer, Tarragona, Tàrrega, Montblanc, Girona[12] i Perpinyà, però la major part a Catalunya es manté a al costat de la Diputació del General i el Consell del Principat, el rei i el comte de Foix van decidir decidir refugiar-se al Regne d'Aragó, arribant a Balaguer, on va establir la seva cort,[13] el 12 de novembre després de passar per Montblanc.