Sentit (percepció)
Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques. Són els equivalents biològics als sensors de les màquines per a introduir-les-hi els inputs.
Els animals tenen òrgans especialitzats per a aquestes funcions. Alguns poden ser, per exemple, l'electrorecepció o capacitat de detectar camps elèctrics (present en els ocells), la magnetorecepció o capacitat de detectar camps magnètics[1] (present en els taurons) i l'ecolocació (radar) o capacitat d'orientar-se i desplaçar-se tot emetent sons, i rebent-ne i interpretant-ne l'eco (com poden fer els ratpenats).
En el cas particular dels humans, s'hi reconeix tradicionalment cinc sentits tal com els va definir Aristòtil:[2] la vista (als ulls), l'oïda (a l'orella mitjana i interna, després de la recepció sonora mitjançant l'orella externa), l'olfacte (a la pituïtària, al final dels conductes nasals), el gust (a la llengua) i el tacte (als terminals nerviosos de la pell, sobre els quals uns valors extrems d'estimulació poden produir dolor o pruïja), però se'n reconeixen molts més.[3][2] El número està en discussió, de 9 a més de 20,[2] i inclouen també la termorecepció, que percep la temperatura dels cossos, l'equilibri. Els cinc sentits tradicionals són els exteroreceptors, els que ens permeten connectar, informar-nos o interaccionar amb el medi exterior. A més es poden identificar els interoceptors, que permeten conèixer el nostre interior. En aquest darrer es trobaria la interocepció pròpiament dita, la propiorecepció, que fa referència a consciència del nostre propi cos amb les diferents parts i que permet situar-se al món físic, la nocicepció, el sentit que percep el dolor a través de la pell, els òrgans i les articulacions. En cadascun d'aquests grans blocs hi ha sentits que ens ajuden a prendre decisions a través de la informació que ens proporcionen. La versatilitat del cervell humà ens permet notar objectes físics sense veure'ls o tenir percepció del temps.[4]
Els sentits utilitzats per organismes no humans són encara més grans en varietat i nombre. Durant la sensació, els òrgans dels sentits recullen diversos estímuls (com ara un so o una olor) per a transducció, és a dir, transformació en una forma que el cervell pugui entendre. La sensació i la percepció són fonamentals per a gairebé tots els aspectes de la cognició, el comportament i el pensament d'un organisme.
Sistemes orgànics associats als sentits
Els òrgans sensorials són òrgans que senten i transdueixen estímuls. Els humans tenen diversos òrgans sensorials (és a dir, ulls, orelles, pell, nas i boca) que corresponen a un sistema visual (sentit de la visió),[5] sistema auditiu (sentit de l'oïda), sistema somatosensorial (sentit del tacte), sistema olfactiu (sentit de l'olfacte) i sistema gustatiu (sentit del gust). Aquests sistemes, al seu torn, contribueixen a la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte i la capacitat de sentir el sabor.[6][7] La sensació interna, o interocepció, detecta estímuls d'òrgans i teixits interns. Existeixen molts sistemes sensorials i perceptius interns en humans, inclòs el sistema vestibular (sentit de l'equilibri) detectat per l'orella interna i que proporciona la percepció de l'orientació espacial; propiocepció (posició del cos); i nocicepció (dolor). Altres sistemes sensorials interns basats en quimiocepció i osmorecepció donen lloc a diverses percepcions, com ara gana, set, asfíxia i nàusees, o diferents comportaments involuntaris, com ara vòmits.[8][9][10]
Els animals no humans experimenten sensació i percepció, amb diferents nivells de semblança i diferència amb els humans i altres espècies animals. Per exemple, altres mamífers en general tenen un olfacte més fort que els humans. Algunes espècies animals no tenen un o més anàlegs del sistema sensorial humà i algunes tenen sistemes sensorials que no es troben en humans, mentre que altres processen i interpreten la mateixa informació sensorial de maneres molt diferents. Per exemple, alguns animals són capaços de detectar camps elèctrics[11] i camps magnètics,[12] vapor d'aigua,[13] o llum polaritzada.[14] Altres senten i perceben a través de sistemes alternatius com ara l'ecolocalització.[15][16] Diversos estudis han confirmat la presència de magnetita al cap i al coll d'ocells migratoris i també en peixos, que els serveix per orientar-se. La magnetita és un mineral format per òxid de ferro i els cristalls que tenen els animals migratoris, connectats al sistema nerviós, fan les funcions de sensors per poder-se orientar i seguir les seves rutes migratòries.[17]
Sensació vegetal
La investigació botànica ha revelat que les plantes són capaces de reaccionar a una àmplia gamma d'estímuls, inclosos els químics, la gravetat, la llum, la humitat, infeccions, temperatura, oxigen i concentracions de diòxid de carboni, infestació de paràsits, malaltia, alteració física, so,[18][19][20][21][22] i contacte físic. L'estudi científic de la percepció de les plantes és objecte de nombroses disciplines, com ara la fisiologia vegetal, l'ecologia i la biologia molecular. La capacitat d'executar determinats moviments per part de les plantes els permet executar funcions com l'absorció d'aigua i nutrients i optimitzar l'exposició a la llum. Es tracta de moviments deguts a un estímul extern, com el fototropisme o creixement cap a la llum i el geotropisme o creixement a causa de la força de la gravetat.[23]
Sensació i percepció artificial
La teoria recent suggereix que els agents articials com els robots poden detectar i interpretar la informació ambiental de manera anàloga a la dels animals.[24][25][25][26] Els ordinadors accepten i responen al seu entorn mitjançant el maquinari. Fins fa poc, l'entrada es limitava a un teclat, un joystick o un ratolí, però els avenços tecnològics, tant en maquinari com en programari, han permès als ordinadors captar entrades sensorials d'una manera similar a la dels humans.[24][25]
Sisè sentit
Col·loquialment es parla del "sisè sentit" com a sinònim d'intuïció, si bé no es pot considerar un sentit perquè no correspon a cap òrgan. La intuïció sorgeix de la integració ràpida i no raonada de dades incompletes que el cervell completa d'una forma preconscient a partir d'experiències prèvies. També es considera crucial per a la capacitat creativa.[27]
En Ramon Llull va considerar que el sisè sentit era la facultat per la qual es conceptualitzaven i s'anomenaven els éssers que eren percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir "afat".[28]
Sentit comú
El concepte sentit comú és pot entendre com a complement sensorial, el que Ferrater Mora en el seu Diccionari de Filosofia va qualificar com “la consciència del sentir”.[29] Des d’una perspectiva sociològica el sentit comú es defineix “com un conjunt de principis, percepcions, expectatives, pràctiques i creences que són compartides pels membres d’una comunitat, i que es consideren immediats i autoevidents”.[30]
Referències
Vegeu també
