Seiho Awano

Nascut a Takatori, a la prefectura de Nara. Va començar a escriure les primeres poesies quan estava a la secundària.^[2] Va ser deixeble de Kiyoshi Takahama a la dècada de 1910, i durant la següent dècada organitzà un grup de poetes anomenat Les Quatre S (aquest nom era perquè tots els seus noms de pila començaven per aquesta lletra), on van estar inclosos, a banda d'ell, els poetes Shūōshi Mizuhara, Seishi Yamaguchi i Sujū Takano. Tots ells van fer contribucions a la revista Hototogisu, la qual va viure la seva època de màxima esplendor gràcies a les oberes dels quatre components del grup.^[2][3] La sordesa que el va afectar des de jove va provocar sempre una ombra de solitud en els seus versos, hom afirma que transmetent un estat d'ànim de lamentació i humor reflectint els sentiments de persones normals i corrents.^[3]

Com a poeta va exercir una notable influència durant el període Shōwa, encara que la seva actitud sempre va ser de perfil baix, d'humilitat i modèstia. El seu estil era simple i directe, sense pretensions filosòfiques o fent una cerca de l'ànima, si bé habitualment utilitzat imatges prestades del budisme, presentades d'una manera pràctica i característica.^[1]

Va ser president de l'Associació de Poetes de Haiku i una figura important en el món del haiku a l'àrea de Kansai, juntament amb Seishi Yamaguchi i Sujū Takano. El 1929 va fundar la revista Katsuragi, la qual va presidir al llarg de la seva vida.^[3] També va acceptar nombroses vegades exercir com a jutge de concursos de haiku en ares de promoure aquesta composició.^[1] Al llarg de la seva vida va rebre diversos premis, entre els quals el Premi Dakotsu el 1973 i el Premi Nacional de Poesia el 1992.^[2]

Va morir el 1992 amb 93 anys a Nishinomiya, a la prefectura de Hyogo.^[2]