Satres
Els satres (grec antic: Σάτραι, llatí: Satrae) foren un poble traci que vivia a una part del Pangèon, el rius Nestos i el riu Estrímon. Eren veïns dels sapeus i dels bessos, dels quals pot ser que fossin una tribu.
| Tipus | grup humà  |
|---|
Heròdot diu que era un poble traci que sempre s'havia mantingut independent i mai havia estat sotmès, cosa que s'explica perquè vivien en una regió molt muntanyosa coberta de boscos i de neu, i per la seva gran valentia. Tenien la part més important de les mines d'or i de plata del Pangèon, i a partir del segle vii aC hagueren de competir amb els grecs de Tasos que s'havien establert a la Perea Tàsica.[1]
Segons Heròdot, tenien un oracle de Dionís situat entre els cims de les seves muntanyes. Es deia que la casta sacerdotal que interpretava l'oracle pertanyia a la tribu dels bessos; per això, altres autors pensen que els satres eren la noblesa guerrera de la tribu dels bessos. Segons Plini el Vell tenien molts de clans diferents.[1]
Segons Jane Ellen Harrison, probablement donaren nom als sàtirs, els companys de Dionís en les seves bacanals, i potser també el nom de centaures, atès que Hecateu esmenta una tribu tràcia amb el nom satrocents, que serien els satres i el seu nom podia haver derivat en sàtirs i centaures.[2]
Referències
