Saqueig

El saqueig, pillatge o saqueu^[1] és l'apropiació dels béns d'altres persones o institucions per mitjà de la força, com a conseqüència d'una victòria política o militar o també durant el transcurs d'una catàstrofe com pot ser una guerra o un desastre natural. La paraula designava originalment l'assalt de viles, pobles i ciutats, no solament en situació de conflicte, sinó també pels mateixos membres de la comunitat. Amb els acords presos a les Convencions de Ginebra el 1949, es considera un crim prendre o destruir propietat privada durant una ocupació, tret que sigui "absolutament necessari". Alguns pobles de l'edat antiga es dedicaven habitualment al pillatge, com és el cas dels Pobles de la mar (els quals es dedicaven també a la pirateria) i els vikings. Durant un desastre, la policia i les autoritats militars són incapaces de prevenir el saqueig, ja que s'han d'ocupar de realitzar activitats humanitàries o de combat. També pot ser impossible cridar-los per deficiències en les comunicacions. El conjunt de béns obtinguts durant un saqueig després d'una batalla o assalt s'anomena botí de guerra.