Sangtuda 1
La Sangtuda 1 és una central hidroelèctrica situada en el riu Vakhsh al Tadjikistan. La seva construcció va començar durant el període soviètic en la dècada del 1980, però es va paral·litzar quan la central estava acabada en un 20% aproximadament a principis de la propera dècada a causa de la falta de finançament. Un acord amb Rússia va permetre reiniciar la construcció, amb quatre instal·lacions que van entrar en servei en 2008-2009. La planta es va inaugurar oficialment el 31 de juliol de 2009. Una vegada que funcioni a plena capacitat, la planta proporcionarà al voltant del 12% de la producció d'electricitat del Tadjikistan.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Central hidroelèctrica  | |||
| Construcció | 2005 | |||
| Mesura | 517 ( ) m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Localització | riu Wakhsh | |||
| Banyat per | riu Wakhsh | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Potència | 670 MW | |||
| Lloc web | sangtuda.com | |||
Història
Els plans de construcció de la central es van fer durant els anys 70, i la construcció real va començar en 1989.[1] La dissolució de la Unió Soviètica, la consegüent interrupció del finançament, així com la guerra civil a Tadjikistan van interrompre la construcció durant més d'una dècada. En 1996, el Govern va crear una empresa per a la construcció de la central elèctrica i va emetre accions públiques. No obstant això, l'empresa no va començar a funcionar i va ser dissolta quan es va signar un acord amb Rússia.[2]
L'octubre de 2004, Rússia i el Tadjikistan van signar un acord intergovernamental per a finalitzar el projecte.[3] El gener de 2005, Rússia, el Tadjikistan i l'Iran van signar un protocol segons el qual Rússia participaria en la construcció de Sangtuda 1 i l'Iran en la construcció de les centrals elèctriques de Sangtuda 2.[3] El 16 de febrer de 2005, es va establir una empresa conjunta rus-tadjik Sangtudinskaya GES-1.[4] La construcció es va reprendre a l'abril de 2005.[3][5]
La primera instal·lació va entrar en servei abans del que es preveu el 20 de gener de 2008 durant l'inusualment dur hivern, amb temperatures que van descendir per sota dels -20 °C, la qual cosa va posar al sistema energètic tadjik a la vora del col·lapse.[6][7] La segona i la tercera instal·lació van entrar en servei l'1 de juliol de 2008 i el 15 de novembre de 2008, respectivament. La quarta i última instal·lació va entrar en servei el 15 de maig de 2009.[6] El 31 de juliol de 2009, la planta es va posar oficialment en servei, amb la participació dels presidents de Rússia i el Tadjikistan, Dmitri Medvédev i Emomalí Rahmon.[8]
Descripció
La central hidroelèctrica Sangtuda 1 està situada en el riu Vakhsh, a la regió de Khatlon, a 160 quilòmetres (99 milles) al sud de Duixanbe.[9] Consta de quatre unitats amb una capacitat total de 670 MW i que produeixen 2,7 TWh d'electricitat a l'any.[7][10] La construcció va costar 720 milions de dòlars.[11] El govern i les empreses russes tenen el 75% de les accions i el Tadjikistan el 25% més una acció.[12] La central elèctrica és operada per Sangtudinskaya GES-1, una companyia controlada per Inter RAO UES.[6]
A partir de 2010, tota l'electricitat es ven a Barqi Tojik, una companyia nacional d'electricitat del Tadjikistan.[13] Hi ha plans per a construir una línia de transmissió d'energia d'alt voltatge a Kirguizstan, l'Iran, l'Afganistan i el Pakistan per a l'exportació d'electricitat.[5][14] La línia de transmissió de 220 kV de Sangtuda-Puli Khumri a l'Afganistan estava programada per a completar-se en 2010.[15]
Importància
La inauguració de la central és una fita important en l'assoliment de la independència energètica del Tadjikistan, ja que el país havia experimentat una greu escassetat d'energia des que va obtenir la independència. Durant els últims quinze anys, l'estat ha experimentat una greu escassetat d'electricitat durant els mesos d'hivern. En l'estiu, el Tadjikistan exporta el seu excedent d'electricitat als països veïns, i en l'hivern experimenta apagades contínues.[16] La central subministra al voltant del 12% de la producció d'electricitat del país.[11]
La planta és el major projecte de la Comunitat d'Estats Independents en el qual participen les empreses russes, entre elles Power Machines, Chekhov Gidrostal Plant, ChirkeyGESstroy, Zarubezhvodstroy, Zagranenergostroymontazh, and Trust Gidromontazh.[6][11] Tant el President del Tadjikistan com el de Rússia han assenyalat que el projecte ha contribuït significativament a enfortir les relacions entre tots dos països.[11]
Controvèrsies
En 1996, es van emetre accions públiques de la companyia per a la construcció de la central elèctrica. Després de la dissolució d'aquesta empresa no es va quedar clar com es compensarà als propietaris de les accions.[2] A alguns dels veïns del Tadjikistan, especialment l'Uzbekistan, els preocupa que la construcció de grans centrals hidroelèctriques en les capçaleres dels rius de la regió provoqui una escassetat d'aigua riu avall.[2]
A l'Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan els preocupa que l'ompliment de l'embassament de la central elèctrica i el funcionament real de la mateixa perjudiquin l'aigua necessària per a la producció dels seus cultius.[17]
La retirada de l'Uzbekistan del sistema elèctric unificat de l'Àsia central també va aïllar al Tadjikistan del sistema ja que l'Uzbekistan va bloquejar la exportació tadjik d'electricitat al sud del Kazakhstan que passava pel territori. A causa d'això, la planta no pot utilitzar tota la seva capacitat. El bloqueig del trànsit ferroviari per l'Uzbekistan havia retardat la construcció de les línies de transmissió de la central a l'Afganistan i el Kirguizstan.[18]