Sames d'Armènia
Sames o Samos d'Armènia (en armeni Շամուշ; en grec Σάμος) va ser un rei oròntida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa. Va regnar a la Commagena en el segle iii aC.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC |
| Mort | segle III aC |
| Sepultura | Commagena |
| Rei d'Armènia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Període | Període hel·lenístic |
| Família | |
| Família | Dinastia oròntida |
| Fills | Artavasdes I d'Armènia |
| Pare | Orontes III |
L'ascendència de Sames o Samos és desconeguda. Tanmateix, segons Cyril Toumanoff, potser era el fill d'Orontes III.[1]
Regnat
Cyril Toumanoff identifica Samos o Sames amb el rei d'Armènia anònim evocat per Memnó d'Heraclea que, després de la mort de Nicomedes I, rei de Bitínia, va acollir cap a l'any 250 aC al seu fill Zeiles, desposseït en benefici dels fills d'Etazeta, la segona esposa del seu pare. Després del seu exili a Armènia, Zeiles va tornar per reclamar la seva herència al front d'una tropa de Gàlates tolistobogis.[2]
Sames es considera el fundador epònim de la ciutat de Samosata, la futura «Antioquia de Commagena», de la qual la primera menció data del 245 aC.[3]
Regnava des de potser el 260 aC i hauria mort cap al 243 aC/240 aC. El seu successor Arsames I d'Armènia seria probablement el seu fill.
Notes i referències
Vegeu també
Bibliografia
- Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 395.