SES Astra

SES Astra opera el sistema de satèl·lits ASTRA i ofereix una cartera completa de serveis de difusió i de banda ampla per als seus clients d'Europa i altres continents. ASTRA transmet programes de ràdio i televisió de forma directa a milions de llars i proporciona accés a Internet i serveis de xarxa a governs, grans societats, petites i mitjanes empreses i llars.

Infotaula d'organitzacióSES Astra
Dades
Tipusfilial
empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriasector de les telecomunicacions Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciónovembre 2001
Data de dissolució o aboliciósetembre 2011 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deANGA Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuSES S.A. Modifica el valor a Wikidata

Lloc webses-astra.com Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

ASTRA té la seu a Betzdorf, Luxemburg, des d'on la societat organitza tasques centralitzades com operacions satel·litàries i de càrrega útil, assistència tècnica de 24 hores, els 7 dies de la setmana, i activitats corporatives. A més, les filials dels principals mercats europeus s'ocupen de les vendes locals i el suport comercial.

SES ASTRA forma part del grup SES GLOBAL, que és el fruit de la unió d'ASTRA i AMERICOM, grup d'operadors de satèl·lit i proveïdors de serveis de xarxa que, en combinació, ofereixen un abast mundial. A Europa el grup ASTRA arriba a unes 18 milions de cases repartides per tot el continent.

Satèl·lits

SES Astra treballa amb dotze satèl·lits des de tres localitzacions orbitals, set estan a 19.2°E, tres a 28.2°E i dos a 23.5°E. La companyia té en construcció tres satèl·lits per reemplaçar en dates properes els models Astra 1. Els Satèl·lits Astra funcionen sota el principi de co-localització (diversos satèl·lits a la mateixa posició orbital) que permet incrementar la flexibilitat i la redundància.

Satèl·litPosicióPetjada principalConstructorModelLlançamentVehicle de llançamentObservacions
1AFora de servei (Desembre de 2004)GE AstroSpaceGE-400011 de desembre de 1988Ariane 44LPEn una órbita cementeri
1B19.2°EGE AstroSpaceGE-50002 de març de 1991Ariane 44LPAdquirit de GE Americom (Satcom K3). Fora d'ús, encara que no oficialment; serà substituït pel 1KR.
1C19.2°EHughesHS-60112 de maig de 1993Ariane 42LSerà substituït pel 1KR
1D23.5°EHughesHS-6011 de novembre de 1994
1E19.2°EHughesHS-60119 d'octubre de 1995Ariane 42L
1F19.2°EHughesHS-601HP8 d'abril de 1996Proton
1G19.2°EHughesHS-601HP2 de desembre de 1997Proton
1H19.2°EHughesHS-601HP16 de juny de 1999Proton
1K19.2°EDestruïtAlcatel SpaceSpacebus 3000B3S26 de novembre de 2002ProtonError al coet, caigut a l'oceà Pacífic.
1KR19.2°ELockheed MartinA210020 d'abril de 2006Atlas VSubstituït per l' 1B i 1C. Substitut del destruït Astra 1K.
1L19.2°ELlançament completat pel coet Ariane 5 / Separació correcta del coet i ruta en solitari fins posició 19.2ºE / Comprovació de orbitaLockheed MartinA21005 de maig de 2007Substitut del 1KR, si té èxit, serà el 1L
1M19.2°EEn construccióEADS AstriumEurostar E3000El 2008Per reemplaçar el 2C en 19.2°E
2A28.2°EHughesHS-601HP30 d'agost de 1998Proton
2B28.2°EEADS AstriumEurostar E2000+14 de setembre de 2000Ariane 5
2C19.2°EHughesHS-601HP16 de juny de 2001ProtonSerà reemplaçat pel 1M, movent-se vers 28.2°E
2D28.2°EHughesHS-37619 de desembre de 2000Ariane 5
3A23.5°EBoeingHS-37629 de març de 2002Ariane 44L
4A37.5°WAlcatel SpaceSpacebus-4000C33 de febrer de 2005Proton M

Notes

  1. 19.2°E és la posició orbital més corrent per la televisió i radio per satel·lit f Alemanya i Europa Central
  2. 1G és utilitzat per internet per satèl·lit (amb mòdems DVB) i l'emissió de canals en obert de televisió i radio.

Enllaços externs