Rossy de Palma

A principis dels anys 80 va formar part d'un grup musical anomenat Peor Impossible, on va fer els seus primers passos en el cant i el ball. Van realitzar petites gires i es guanyaven la vida com podien com qualsevol altre grup sorgit durant l'època de la moguda madrilenya, moviment social del que Rossy va ser una de les protagonistes. També va treballar durant molts anys de cambrera en un pub d'ambient nocturn de l'època i va ser allà on va conèixer a Pedro Almodóvar, que començava a ser conegut entre el públic de la moguda gràcies a les seves pel·lícules Pepi, Lucy, Bom y otras chicas del montón, Laberinto de pasiones, etc. Rondava l'any 1986 quan Pedro Almodóvar la va descobrir i la va instar perquè participés amb un petit paper a La ley del deseo, en una divertida escena amb el gran actor Eusebio Poncela.^[2]

Des de llavors va realitzar diversos treballs amb el director manxec, títols com Mujeres al borde de un ataque de nervios, al costat d'actors de la talla de Carmen Maura, Antonio Banderas i María Barranco i també a la pel·lícula ¡Átame!. Les quals engreixaven el seu currículum d'actriu mentre repartia el temps en les seves altres aficions: cantar o posar com a model per a fotògrafs i dissenyadors, ja que tot i no comptar amb una gran bellesa, el seu peculiar rostre atreia als avantguardistes del disseny i la moda. De fet, ha tingut l'honor de treballar amb dissenyadors tan respectats com Jean Paul Gaultier (dissenyador per excel·lència de personalitats tan importants com Madonna, el qual com molts altres van veure en ella una bellesa cubista - com li deia el mateix Pedro Almodóvar).

Durant els anys 90 es va forjar com a noia Almodóvar amb títols com La flor de mi secreto (en què va donar vida a la germana ni més ni menys de Marisa Paredes o Tina), per les quals va ser nominada al Premi Goya de l'acadèmia de cinema com a millor actriu de repartiment. Poc després, va protagonitzar pel·lícules per a directors francesos com Karim Dridi i també es va deixar veure per la pantalla petita, realitzant alguns espots o petits papers en sèries televisives. El seu talent interpretatiu va ser reconegut minoritàriament però al marge de tot això des del principi es va convertir en un personatge absolutament popular, sent objectiu del món de la premsa rosa, amb la qual ha mantingut sempre una tortuosa i desagradable relació.^[2]

Tot i que la resta de cineastes la miraven amb recel i no li van confiar massa papers per a les seves respectives pel·lícules, Rossy també va treballar en altres projectes no dirigits pel manxec: títols com Los gusanos no llevan bufanda o Don Juan, mi querido fantasma, i va tenir l'oportunitat de col·laborar en pel·lícules més conegudes amb directors igualment reconeguts com a Acción mutante amb Álex de la Iglesia.

Durant anys va conviure personal i professionalment amb la prestigiosa actriu Victoria Abril (també noia Almodóvar en l'època de Rossy de Palma) i va tenir l'oportunitat de treballar amb ella i introduir-se al cinema francès amb pel·lícules com la dona del cosmonauta.

En el segle xxi la seva carrera es va bolcar gairebé totalment a França, on va exercir papers en pel·lícules com Le Boulet, La mule o Double zéro. Establerta a París amb els seus dos fills després d'acabar la seva relació amb el model espanyol Santiago Lajusticia, Rossy es va allunyar en els últims anys del cinema i de la vida pública per embarcar-se en projectes més privats relacionats amb la música i a Espanya va tornar fa uns anys per rodar i promocionar una pel·lícula musical en què realitzava una petita col·laboració: 20 centímetres.^[2]