Regla monàstica

Les regles monàstiques són les regles per les quals es regeixen els ordes monàstics (monàstic fa referència al monacat, la condició dels monjos i els seus monestirs històricament fundats al desert, en entorns allunyats del món), però també altres ordes religiosos com els ordes conventuals o ordes mendicants (les dels frares i els seus convents, històricament fundats en entorns urbans, amb major o menor grau de cloenda), i en general s'utilitzen en l'anomenada vida consagrada i en les institucions del clergat regular. Les regles més difoses són:

• Regla de Sant Agustí, regla augustiniana o regla agustina, de Sant Agustí (segle IV-V). Utilitzada per l'Orde de Sant Agustí i moltes altres, com els ordes militars.
• Regla de Sant Benet o regla benedictina, de Sant Benet de Núrsia (segle vi). Utilitzada per l'Orde de Sant Benet (cluniacencs, cistercencs, etc.)^[1]
• Consuetudines Cartusiae, regla cartoixana o regla dels cartoixans (1127), la regla de 80 capítols que va ser escrita per a l'Orde de la Cartoixa.
• Regla de Sant Francesc, regla franciscana o Regla dels Germans Menors, de Sant Francesc d'Assís (1223)^[2] utilitzada per l'orde franciscà i altres.
• Vinaya-pitaka (Cistell de Disciplina (Monàstica)). Compost uns quatre-cents cinquanta-quatre anys després de la mort del Buda Sakyamuni. Utilitzat per tota la comunitat monacal budista (Sangha), especialment pel corrent Theravāda.