Malaltia per reflux gastroesofàgic
La malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE) és una afectació crònica de la mucosa esofàgica causada per l'àcid de l'estómac que puja des d'aquest a l'esòfag,[1] donant lloc a símptomes o complicacions.[2][3] Els símptomes inclouen el gust de l'àcid a la part posterior de la boca, cremor d'estómac, mal alè, dolor al pit i desgast de les dents. També pot ocasionar també signes i símptomes en les vies respiratòries, concretament en la laringe, llavors el trastorn s'anomena reflux faringolaringi (RFL). El RFL, a diferència de l'MRGE, és poc probable que produeixi cremor d'estómac, i de vegades es diu reflux silenciós.[2] Les complicacions inclouen esofagitis, estenosi esofàgica i esòfag de Barrett.[2]
Els factors de risc inclouen l'obesitat,[4][5] l'embaràs, el tabaquisme, l'estrès,[6] l'hèrnia hiatal,[7] i la presa de certs medicaments.[2][8] Els medicaments implicats poden incloure antihistamínics, blocadors dels canals de calci, antidepressius i pastilles per dormir.[2] El reflux àcid es deu al tancament deficient de l'esfínter esofàgic inferior, que es troba a la unió entre l'estómac i l'esòfag.[2] El diagnòstic entre aquells que no milloren amb mesures més senzilles pot incloure gastroscòpia, radiografies del trànsit esofagogàstric, monitoratge del pH esofàgic o manometria esofàgica.[2]
Les opcions de tractament inclouen canvis d'estil de vida; medicaments; i, de vegades, cirurgia per a aquells que no milloren amb les dues primeres mesures. Els canvis en l'estil de vida inclouen menjar més lentament,[9] no estirar-se durant tres hores després de menjar,[10] aixecar el cap del llit,[11] perdre pes,[4] evitar aliments que provoquen símptomes i deixar de fumar.[2][12] Els medicaments inclouen antiàcids, antagonistes dels receptors H₂, inhibidors de la bomba de protons i procinètics.[2][13]
Al món occidental, entre el 10 i el 20% de la població es veu afectada per l'MRGE.[13] El reflux gastroesofàgic ocasional sense símptomes ni complicacions molestes és encara més freqüent.[2] Els símptomes clàssics de l'MRGE es van descriure per primera vegada el 1925, quan Friedenwald i Feldman van comentar l'acidesa d'estómac i la seva possible relació amb una hèrnia hiatal.[14] El 1934 el gastroenteròleg Asher Winkelstein va descriure el reflux i va atribuir els símptomes a l'àcid estomacal.[15]
Diagnòstic
El diagnòstic se sol fer quan hi ha símptomes típics.[16] El reflux pot estar present en persones sense símptomes i el diagnòstic de MRGE requereix tant els símptomes com alguna de les complicacions pel reflux del contingut estomacal.
L'esofagogastroscòpia no és necessària habitualment si el cas és típic i respon al tractament.[16]
Classificació per gravetat
La gravetat de l'esofagitis per reflux es classifica habitualment en quatre graus (per esofagogastroscòpia) segons la Classificació de Los Angeles:[17][18]
Grau A | Una (o més) lesions de la mucosa < 5 mm de longitud màxima |
Grau B | Una (o més) lesions de la mucosa > 5 mm, que no s'estenen entre la part superior de dos plecs de la mucosa |
Grau C | Una (o més) lesions de la mucosa, que s'estenen més enllà de la part superior de dos plecs de la mucosa però que afecten menys del 75% de la circumferència de l'esòfag. |
Grau D | Una (o més) lesions de la mucosa, que afecten almenys un 75% de la circumferència esofàgica. |