Ratpenat nasofoliat de São Tomé
El ratpenat nasofoliat de São Tomé (Macronycteris thomensis)[1] és una espècie de ratpenat de la família dels hiposidèrids.[2] És endèmic de l'illa de São Tomé, al golf de Guinea, davant de la costa occidental d'Àfrica. Els seus hàbitats naturals són les coves i els boscos humits de plana tropicals o subtropicals.
Macronycteris thomensis  | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 44689 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Hipposideridae |
| Gènere | Macronycteris |
| Espècie | Macronycteris thomensis (Bocage, 1891) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Hipposideros thomensis |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Taxonomia
Fou descrit el 1891 pel zoòleg portuguès José Vicente Barbosa du Bocage, com a Hipposideros thomensis, amb un nom específic que fa referència a l'illa de la qual és endèmic. Anteriorment era inclòs en M. commersoni,[3] però avui en dia es considera que aquesta altra espècie només es troba a Madagascar.[2] Tant commersoni com thomensis foren classificats en el gènere Hipposideros fins al 2017, quan foren transferits a Macronycteris, un gènere recuperat de l'oblit, basant-se en proves moleculars.[1]
Ecologia
El ratpenat nasofoliat de São Tomé habita boscos tropicals humits primaris i secundaris de plana. Així mateix, se'l pot trobar en plantacions i altres hàbitats transformats per la presència humana. Se l'ha vist niant en coves, túnels de lava, esquerdes a les roques i tubs d'extracció d'aigua.[3] Cria una vegada a l'any, durant la temporada de pluges. La femella dona a llum una sola cria després d'uns quatre mesos de gestació. La cria pot arrapar-se a la mare quan surt a buscar menjar. El deslletament es produeix cap a les catorze setmanes. S'alimenta d'insectes grossos, com ara escarabats i cigales.[4]
Estat de conservació
És endèmic de l'illa de São Tomé, al golf de Guinea. Se'l considera un animal comú i se n'han trobat nius de fins a cent individus. Com que no hi ha cap motiu per pensar el contrari i no s'ha identificat cap amenaça particular, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el classifica com a espècie en «risc mínim».[3]