Raoul Peck
Raoul Peck (Port-au-Prince, Haití 9 de setembre de 1953) és un director de cinema i documentalista haitià, així com activista polític. Des de març de 1996 fins a setembre de 1997 va ser ministre de Cultura d'Haití.[1] El seu documental I Am Not Your Negro (2016), sobre la vida de James Baldwin i les relacions racials als Estats Units, va ser nominada a l'Oscar el gener del 2017.[2]
 (2017)  | |||||||||
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1953 (70 anys) Port-au-Prince (Haití) | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín acadèmia alemanya del cinema i la televisió de Berlín | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Camp de treball | Direcció, documental i activisme | ||||||||
| Ocupació | director de cinema, personal acadèmic, polític, cineasta, realitzador, productor de cinema, activista pels drets humans, periodista, guionista, ministre de Cultura | ||||||||
| Activitat | 1983 – | ||||||||
| Ocupador | New York University Tisch School of the Arts La Fémis | ||||||||
| Membre de | |||||||||
| Participà en | |||||||||
| 21 juny 1997 | documenta X | ||||||||
| Obra | |||||||||
Obres destacables
| |||||||||
Premis | |||||||||
| Lloc web | velvet-film.com | ||||||||
     | |||||||||
Primers anys i educació
Als vuit anys, Peck i la seva família (té dos germans menors) van fugir de la dictadura de Duvalier i es van unir al seu pare a Kinshasa (República Democràtica del Congo). El seu pare Hebert B. Peck, agrònom, treballava per a la FAO i la UNESCO de les Nacions Unides i hi havia ocupat un càrrec com a professor d'agricultura juntament amb molts professionals haitians convidats pel govern a ocupar llocs vacats recentment per belgues que marxaven després de la independència. La seva mare, Giselle, serviria d'ajudant i secretària d'alcaldes de Kinshasa durant molts anys.[3] La família va residir a la RDC durant els següents 24 anys.
Peck estudiar a Kinshasa, als Estats Units (Brooklyn) i a França (Orléans), on va obtenir el batxillerat, abans d'estudiar enginyeria industrial i economia a la Universitat Humboldt de Berlín. Va treballar un any com a taxista a la ciutat de Nova York i va treballar (1980–85) com a periodista i fotògraf abans d'obtenir el títol de cinematografia (1988) a la Deutsche Film- und Fernsehakademie Berlin (DFFB) de Berlín Occidental.
Carrera
El 1986 va crear a Alemanya la productora de pel·lícules Velvet Film, que va produir o coproduir tots els seus documentals, llargmetratges i drames de televisió.[4]
Peck va desenvolupar inicialment breus treballs experimentals i documentals sociopolítics, abans de passar a llargmetratges. El seu llargmetratge L'Homme sur les quais (1993) va ser la primera pel·lícula haitiana que es va estrenar als cinemes dels Estats Units. També va ser seleccionada per a la competició al 46è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5]
Peck va exercir de ministre de Cultura al govern haitià del primer ministre Rosny Smarth (1996-1997), renunciant finalment al seu càrrec juntament amb el primer ministre i altres cinc ministres en protesta contra els presidents Préval i Aristide.[6] Va detallar les seves experiències en aquest càrrec en un llibre, Monsieur le Ministre… jusqu'au bout de la patience. El primer ministre Smarth va escriure una epíleg al llibre, i Russell Banks va escriure el prefaci de la primera edició.[7] En la reedició del llibre el 2015, Radio Metropole Haïti el va revisar com un retrat "d'un formidable moviment democràtic que va canviar profundament el país."[6]
Peck va rebre atenció internacional per Lumumba, el seu llargmetratge de ficció del 2000 sobre el primer ministre Patrice Lumumba i el període al voltant de la independència del Congo Belga al juny de 1960.[8][9]
(Raoul Peck és el sisè a l'esquerra)
Un llibre de guions i imatges de quatre de les principals pel·lícules documentals de Peck, anomenat Stolen Images, va ser publicat el febrer de 2012 per Seven Stories Press.[10]
És president de La Fémis, l'escola estatal de cinema francesa, des del 10 de gener de 2010.[11] El 2012 va ser nomenat membre del jurat del Concurs Principal del 65è Festival Internacional de Cinema de Canes.[12] Va guanyar el premi al millor documental al Festival de Cinema de Trinitat i Tobago el 2013 per Fatal Assistance.[13]
El segment belga del rodatge de la seva pel·lícula Le Jeune Karl Marx es va reprendre a l'octubre del 2015.[14] La pel·lícula tracta sobre l'amistat entre Karl Marx i Friedrich Engels, autors del Manifest Comunista, durant la seva joventut.[15]
I Am Not Your Negro
El 2016 la pel·lícula documental de Peck I Am Not Your Negro es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2016, on hi va guanyar el Premi People's Choice: Documentals.[16] Poc després, Magnolia Pictures i Amazon Studios van adquirir els drets de distribució de la pel·lícula.[17][18] Va ser llançat per la seva classificació pels Oscar el 9 de desembre de 2016, abans de tornar a obrir el 3 de febrer de 2017.[19] Va ser nominat a l'Oscar al millor documental als Premis Oscar de 2016 però fou derrotada per O.J.: Made in America.[20][21]
Vida personal
Peck divideix el seu temps entre Voorhees Township (Nova Jersey), U.S.; París, França; i Port-à-Piment, Haití.[22]
Filmografia
- De Cuba traigo un cantar (curtmetratge, 1982)
- Exzerpt (curtmetratge, 1983)
- Leugt (curtmetratge, 1983)
- The Minister of the Interior is on our Side (curtmetratge, 1984)
- Merry Christmas Deutschland (curtmetratge, 1984)
- Haitian Corner (1987–88)
- Lumumba: La mort du prophète (1992)
- L'Homme sur les quais (1993)
- Haiti - Le silence des chiens (1994)
- Desounen: Dialogue with Death (1994)
- Chère Catherine (1997)
- Corps plongés (1998)
- Lumumba (2000)
- Profit & Nothing But! Or Impolite Thoughts on the Class Struggle (2001)
- Sometimes in April (2005)
- L'Affaire Villemin (2006), sèrie de televisió
- Moloch Tropical (2009)
- Assistance mortelle (documental, 2013)
- Murder in Pacot (2014)
- I Am Not Your Negro (2016)
- El jove Karl Marx (2017)[23]
Premis i nominacions
- Premi Néstor Almendros d'Human Rights Watch (1994)
- Premi Especial Sony, Festival Internacional de Cinema de Locarno (per Chère Catherine, 1997)
- Premi Human Rights Watch a la seva carrera (2001)
- Premi Procirep, Festival du Réel (per Lumumba: La mort du prophète, 2002)
- Millor documental, Festival Internacional de Cinema de Mont-real (per Lumumba: La mort du prophète, 2002)
- Membre del Jurat del Festival Internacional de Cinema de Berlín (2002)
- Premi Irene Diamond d'Human Rights Watch (2003)
- Premi al millor documental del Festival de Cinema de Trinidad i Tobago per Assistance mortelle (2013) [13]
- Nominació al Oscar al millor documental per I Am Not Your Negro, Premis Oscar de 2016[24]
Referències
Enllaços externs
- California Newsreel page on Lumumba: La mort du prophète
- Garry Pierre-Pierre, "AT LUNCH WITH: Raoul Peck;Exporting Haitian Culture to the World", The New York Times (Movies), 8 de maig de 1986
- "Moloch Tropical" perRaoul Peck - Pacificfreepress.com, July 2010