Radionúclid extint

Un radionúclid extint és un radionúclid que es pensa que es va formar en un procés primordial com una nucleogènesi estel·lar en una supernova que va contribuir amb radioisòtops al Sistema Solar primerenc, farà 46.000 milions d'anys. Generalment, els radioisòtops amb un període de semidesintegració menor a uns 100 milions d'anys no es troben a la natura, llevat que es generin contínuament per un procés natural, com raigs còsmics, o una cadena de desintegració d'isòtops amb vides molt més llargues, com l'urani o el tori. Aquests isòtops de vida curta es consideren com a extints, presentant actualment només una superabundància dels seus productes de desintegració estables.

Exemples de radionúclids extints són el iode 129 (el primer a ser registrat el 1960, i inferit a partir de concentracions excessives de xenó 129 en meteorits, en el sistema de datació xenó-iode), alumini 26 (també inferits a partir de l'excés de magnesi 26 en meteorits), i el ferro 60.

Llistat de radionúclids extints

Un llistat parcial del radionúclids que no es poden trobar a la natura, però sí en els seus productes de desintegració, són:

IsòtopPeríode de
semidesintegració
(Milions d'anys)
Samari 146103
Curi 24716
Plom 20515
Hafni 1829
Pal·ladi 1077
Cesi 1353
Tecneci 973
Gadolini 1502
Zirconi 932
Tecneci 982
Disprosi 1541

Alguns isòtops importants amb vides més curtes que es produeixen encara a la Terra són:

El radioactius amb períodes de semidesintegració més petits d'un milió d'anys també es produeixen: per exemple, carboni 14 per producció de raigs còsmics en l'atmosfera (període de semidesintegració de 5730 anys).

Vegeu també

Enllaços externs