Quer (orografia)

Quer i quera s'utilitzava en època medieval per referir-se a una penya, una roca prominent. A vegades, quers situats en llocs estratègics i gràcies a les seves condicions, eren utilitzats pels nadius per a controlar el territori situat al seu dessota i dels seus accessos per valls, congosts, collades. S'hi s'edificaren estructures per protegir els guaites de les inclemències meteorològiques que, amb el temps, i depenent de la importància de consolidar la posició, s'optimitzaren alçant murs tot al voltant, arran dels espadats, convertint-los fàcilment defensables. Alguns castells amb quer al seu nom foren utilitzats per refugiar-se pels càtars durant la seva persecució.

Nombrosos elements corresponen a indrets dels Països Catalans i Occitània que usen aquest vocable.

Quers són esmentats majorment en zones pirinenques i prepirinenques, tot i que el seu ús avançà tímidament cap al sud durant el procés de conquesta dels territoris musulmans.

És al sud-oest de Sèish (Arieja) on es troba una major densitat de topònims quer.

A l'Arieja, en un espai d'uns 100 km², es localitzen: deu quers, muntanyes d'entre 1.200-2.400 m. aproximadament (Quer dera Horca, Q. Joan, Q. Trencat, Q. deth Bacivèr, Q. deth Musc, Q. Rond, Q. des Abelhes, Q. de Madrits i Q. Long des Comèths), i un tuc (Tuc de Quer Negre) i una edificació (Cap deth Quer) que utilitzen el mot com a denominació pròpia.

A part dels esmentats de l'Arieja trobem:

• Dotze edificacions dites "el Quer" repartides per les comarques del Bages, Berguedà, Conca de Barberà, Garrotxa, Osona, Pla de l'Estany, Ripollès, Segrià, Vallès Occidental i Vallespir.
• Són anomenats "Quer": boscos al Bages i Alta Cerdanya, la carena d'una serra a cavall d'Osona i la Selva, un coll al Solsonès, dos cursos fluvials a la Conca de Barberà i l'Alt Urgell respectivament, i cims a aquesta última i a l'Alta Cerdanya.
• Vuit noms propis d'edificis "la Quera" es troben a l'Alt Empordà, Alt Urgell, Baixa Cerdanya, Garrotxa, Ripollès i Vallespir.
• Són denominats "Quera": boscos a l'Alt Empordà i Baixa Cerdanya, un curs fluvial al Ripollès, un torrent al Vallespir, un pla a la Garrotxa, un cim a l'Alt Empordà, un puig a l'Alt Empordà, un serrat a la parròquia d'Andorra la Vella i un altre a la Baixa Cerdanya.

Utilitzen el mot "quer" com a prefix:

• Les poblacions: el Querforadat a l'Alt Urgell, Querol al Pla de l'Estany, Querol a l'Alt Camp, Querol i Quers a l'Alta Cerdanya, Queralbs al Ripollès, Santa Coloma de Queralt a Conca de Barberà i la Tor de Querol a l'Alta Cerdanya.
• Els castells de Quer a Osona, Castell de Quermançó a l'Alt Empordà, Castell de Queralt a l'Anoia, Querol a l'Alt Camp, Querbús I Queragut a l'Aude i altres dels quals només se'n conserven runes; la torre del Querroig a l'Alt Empordà; el santuari de Queralt al Berguedà; un corral a les Garrigues, i un dolmen a l'Alt Empordà.
• Masies i edificacions a l'Alt Camp, Alt Urgell, Baix Camp, Garrotxa, Montsià, Noguera, Pallars Jussà, Ripollès, Segarra, Solsonès, Vallès Occidental i Vallespir.
• Una vall a l'Alta Cerdanya; indrets a l'Alt Penedès, al Ripollès i a l'Alta Cerdanya; una serra al Solsonès; cims a l'Alt Empordà, a la Ribera d'Ebre, al Rosselló, i a l'Alta Cerdanya; un puig al Baix Empordà, i un altre a la Matarranya; rocs a l'Alt Urgell i al Pallars Jussà i una roca al Solsonès; un coll a cavall de l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya, un a la Selva i un altre al Tarragonès; una planeta —pla petit— a la Noguera; un grau entre l'Alt Urgell i el Pallars Jussà; un barranc al Solsonès; una baga al Berguedà; plans a la Garrotxa, Pla de l'Estany, Noguera, Osona i Bages, i una cova al Baix Camp.
• Rius al Pallars Jussà, a l'Alta Cerdanya i la parròquia d'Ordino; rieres a l'Alt i al Baix Empordà i a la Selva; torrents a l'Alta Cerdanya, l'Alt Empordà i al Ripollès; una ribera a l'Alt Empordà; un fondo al Garraf; un rec i un salt a l'Alta Cerdanya; una font al Priorat, una a Beuda (Garrotxa) i una altra a Conflent.