Províncies de Sud-àfrica
Sud-àfrica està dividida en nou províncies. La vigília de les eleccions generals a Sud-àfrica del 1994, els homelands, coneguts com a bantustans, van ser reintegrats a la República i les quatre províncies existents es van dividir en nou. Les esmenes 12, 13 i 16 de la Constitució van variar les fronteres de set de les províncies.
Províncies actuals
| Bandera | Província | Capital | Ciutat més poblada | Sup.[1] (km²) | Població (2011)(hab.[2]) | Densitat (2011) (hab/km²) | IDH (2003)[3] |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | Cap Septentrional | Kimberley | Kimberley | 372 889 | 1 145 861 | 3,1 | 0,69 |
 | Cap Occidental† | Ciutat del Cap | Ciutat del Cap | 129 462 | 5 822 734 | 45,0 | 0,77 |
 | Cap Oriental | Bhisho (Bisho) | Port Elizabeth | 168 966 | 6 562 053 | 38,8 | 0,62 |
 | Estat Lliure | Bloemfontein | Bloemfontein | 129 825 | 2 745 590 | 21,1 | 0,67 |
 | Gauteng | Johannesburg | Johannesburg | 18 178 | 12 272 263 | 675,1 | 0,74 |
 | KwaZulu-Natal | Pietermaritzburg‡ | Durban | 94 361 | 10 267 300 | 108,8 | 0,63 |
 | Limpopo | Polokwane (Pietersburg) | Polokwane | 125 754 | 5 404 868 | 43,0 | 0,59 |
 | Mpumalanga | Nelspruit | Nelspruit | 76 495 | 4 039 939 | 52,8 | 0,65 |
 | Nord-oest | Mahikeng (Mafikeng) | Rustenburg | 104 882 | 3 509 953 | 33,5 | 0,61 |
 | República de Sud-àfrica | Pretòria, Ciutat del Cap, Bloemfontein | Johannesburg | 1 220 813 | 51 770 560 | 42,4 | 0,67 |
Notes:
- † Aquestes estadístiques no inclouen les Illes Príncep Eduard (335km2, amb residents no permanents), les quals són territoris subantàrtics a l'Oceà Índic, però part de la Província Occidental del Cap a efectes legals i electorals.
- ‡ Pietermaritzburg i Ulundi van ser capitals conjuntes de KwaZulu-Natal des de 1994 fins al 2004.
Història
La Unió Sud-africana es va establir el 1910, combinant les quatre colònies britàniques: la Colònia del Cap, la Colònia Natal, la Colònia Transvaal i la Colònia del Riu Orange (les dues ùltimes abans de la Segona Guerra Boer eren repúbliques independents anomenades República Sud-africana i Estat lliure d'Orange). Aquestes colònies van esdevenir les quatre províncies originals de la Unió: Província del Cap, Província Transvaal, Província Natal i Província de l'Estat Lliure d'Orange.
La segregació de la població negra va començar el 1913, restringint als propietaris de terres de la majoria negra a certes àrees que representaven el 13% del país. A finals dels anys 50 aquestes àrees es consolidarien com a "homelands", també anomenats "batustans".
El 27 d'abril de 1994, data de les primeres eleccions no-racials, i de l'adopció de la Constitució provisional, totes aquestes provícies i homelands es van dissoldre i es van establir les nou noves províncies.
1910-1994
| Província | Capital | Població màxima |
|---|---|---|
| El Cap (1910-1994) | Ciutat del Cap | 6 125 335 |
| Natal (1910-1994) | Pietermaritzburg | 2 430 753 |
| Estat Lliure d'Orange (1910-1994) | Bloemfontein | 2 193 062 |
| Transvaal (1910-1994) | Pretòria | 9 491 265 |
| Homelands | Capital | Població màxima |
| Bofutatsuana (1977-1994)† | Mmabatho | 1 478 950 |
| Ciskei (1972-1994)† | Bisho | 677 920 |
| Gazankulu (1971-1994) | Giyani | 954 771 |
| KaNgwane (1981-1994) | LouievilleSchoemansdal (de facto) | 779 240 |
| KwaNdebele (1981-1994) | KwaMhlanga | 404 246 |
| KwaZulu (1981-1994) | Nongoma (fins a 1980)Ulundi (1980-1994) | 3 400 000 |
| Lebowa (1972-1994) | Lebowakgomo | 2 740 587 |
| QwaQwa (1974-1994) | Phuthaditjhaba | 342 886 |
| Transkei (1976-1994)† | Untata | 2 323 650 |
| Bena (1979-1994)† | Thohoyandou | 558 797 |
| Mandats | Capital | Població màxima |
| Àfrica del Sud-oest | Windhoek | - |
Notes:
- † Estats on el Homeland va ser independent.
El 1994 la Província del Cap es va dividir en tres (Oriental, Septentrional i Occidental), es van unificar la Província de Natal i el bantustán de Kwa-Zulu, l'estat Lliure d'Orange va passar a dir-se província de l'Estat Lliure, i la província de Trasvaal es va dividir entre Gauteng, Mpaumalanga i Limpopo. També es va crear la província del Nord-oest amb parts del Transvaal, el Cap i la totalitat de Bophuthatswana.