El Protocol per a la Prohibició de l'ús en guerra de gasos asfixiants, verinosos o altres, i dels mètodes bacteriològics de la guerra, generalment anomenat Protocol de Ginebra, és un tractat que prohibeix l'ús d'armes químiques i biològiques en els conflictes armats internacionals. Va ser signat a Ginebra (Suïssa) el 17 de juny de 1925, va entrar en vigor el 8 de febrer de 1928, i es va registrar a la sèrie de tractats de la Societat de Nacions el 7 de setembre de 1929.[1] El Protocol de Ginebra és un protocol de la Convenció per a la Supervisió del Comerç Internacional d'Armes i Municions i en Implementacions de Guerra signada en la mateixa data i seguint els convenis de la Haia de 1899 i 1907.
Soldats britànics cecs a causa de gas lacrimogen durant la Batalla de Lys (10 d'abril de 1918), durant l'ofensiva alemanya a Flandes.
Prohibeix l'ús de "gasos asfixiants, verinosos o altres, i de tots els líquids, materials o dispositius anàlegs" i "mètodes bacteriològics de guerra"; això s'entén avui dia com una prohibició general sobre armes químiques i armes biològiques, però no parla de producció, emmagatzematge o transferència.[2] Tant la Convenció sobre Armes Biològiques de 1972 com la Convenció sobre Armes Químiques de 1993 van tractar aquests aspectes, però.
