Protoberber

El protoberber és una llengua afroasiàtica antecessora de l'amazic modern. Com totes les protollengües, l'absència de testimoniatges escrits implica que només es pugui conèixer indirectament mitjançant la reconstrucció lingüística.

Infotaula de llenguaProtoberber
Tipusprotollengua Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deÀfrica del Nord
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat6 extint Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ber
ISO 639-2ber
ISO 639-3ber
SILber

Història

Les llengües amazigues i el protoberber hipotèticament reconstruït a partir d'elles mostra característiques que la distingeixen sistemàticament de la resta de branques afroasiàtiques. Tanmateix les modernes llengües amazigues són bastant similars, la qual cosa suggereix que si bé la separació del protoberber de la resta de les altres llengües afroasiàtiques és molt antiga (s'estima entre el 8000 i el 7000 aC),[1] la diversificació dins de l'amazic és molt més recent (s'estima que va començar cap al 1000 aC). Louali i Philippson (2003) van proposar, sobre la base de la reconstrucció del lèxic relacionat amb la ramaderia i el pasturatge, que el primer estat del protoberber (protoberber I s'hauria parlat al voltant del 5000 aC), mentre que el següent estadi (protoberber II) s'hauria parlat molt més recentment.[2]

En el III mil·lenni aC, els parlants de protoberber estarien dispersos en una àrea que abastava des del centre d'Àfrica del Nord al Regne Mitjà d'Egipte. En l'últim mil·lenni aC, una expansió amaziga ulterior hauria estat reflectida pels historiadors de l'antiga Roma. L'última fase d'aquesta expansió hauria ocorregut en el primer mil·lenni aC, quan els tuaregs haurien ocupat part del Sàhara central gràcies a la cria de camells[3] (en el passat, les regions septentrionals del Sàhara haurien estat molt més habitables del que ho són actualment).[4] El fet que el lèxic reconstruït inclogui la major part d'espècies domèstiques de remugants de la regió (excepte el camell), suggereix que els parlants de protoberber ja practicaven àmpliament la ramaderia i eren pastors nòmades.[5]

Descripció lingüística

Fonologia

Alguns intents primerencs de reconstruir l'inventari fonològic del protoberber estaven molt influïts pels estudis sobre les llengües tuàregs, a causa de la percepció que aquestes llengües presentaven un gran arcaisme.[6] Aquesta percepció ha estat qüestionada i les reconstruccions més modernes no depenen tant de les dades de l'amazic tuàreg.

Vocals

Karl G. Prasse i Maarten Kossmann reconstrueixen, per al protoberber, un vocalisme basat en tres vocals breus /a, i, o/ i quatre vocals llargues /ā, ī, ū, ē/.[6][7] Aquests protofonemes tenen els següents reflexos en les llengües amazigues modernes:

Reflexos de les vocals del protoberber en l'amazic modern[8]
*ProtoberberZenagaTuàreg /
Ghadamès
Figuig
i altres varietats
*aaӑə
*iiəə
*uuəə
aaa
iii
iei
uuu

El tuàreg i el ghadamès també tenen el fonema /o/, que sembla haver-se originat com a desenvolupament secundari d'/u/ per harmonia vocàlica[7] i de l'*a, en el cas del ghadamès.[9][10]

D'altra part, Allati (2002) reconstrueix un vocalisme primitiu basat en /a, i, u, e, o/,[11] mentre que Alexander Militarev (1984) només usa tres vocals /a, i, u/ en el seu lèxic reconstruït.[12]

Consonants

Maarten Kossmann reconstrueix el següent inventari consonàntic per al protobereber:

Fonemes consonàntics[6][10][13]
TipusLabialDentalPostalveolar/
Palatal
VelarUvularGlotal
simplefaring.simplelabial.
OclusivaSorda, t̪ːc?, ?k, qːʔ
Sonora, d̪ːd̪ˤ, d̪ˤːɟ?, ɟː?ɡ, ɡːɡːʷ
FricativaSordaf, , s̪ː
Sonoraβ, z̪ːz̪ˤ, z̪ˤːɢ
Nasalm, n,
Vibrantr,
Aproximantl, j, ːw

Com en la major part de llengües amazigues modernes,[14] la major part de consonants del protoberber tenen una contrapartida homorgànica tensa que es fonològicament distintiva, amb algunes excepcions com *β, *ʔ.[6] Les consonants del protoberber designades com /*ɟ/ i /*g/ es mantenen com a fonemes en algunes llengües zenati.[6]

ProtoberberTamazicGhadamèsRifenyChenoui
gɟʒʒ
*ggɟyg

Referències

Bibliografia

  • Allati, Abdelaziz. Diachronie tamazighte ou berbere (en francès). Publications de L'Universite Abdelmalek Essaâdi, 2002, p. 296. ISBN 9981-61-015-1. 
  • Blench, R. Archaeology, language, and the African past. Rowman Altamira, 2006, p. 361. ISBN 0-7591-0466-2. 
  • Boukouss, Ahmed. Phonologie de l'amazigh. Institut Royal de la Culture Amazigh, 2009, p. 445. ISBN 9954-28-019-7.  Arxivat 2020-12-09 a Wayback Machine.
  • Ehret, Christopher. Reconstructing Proto-Afroasiatic (Proto-Afrasian): vowels, tone, consonants, and vocabulary. University of California Press, 1995, p. 557. ISBN 0-520-09799-8. 
  • Heath, Jeffrey. A grammar of Tamashek (Tuareg of Mali). Walter de Gruyter, 2005, p. 745. ISBN 3-11-018484-2. 
  • Heine, Bernd; Derek Nurse. African languages: an introduction. Cambridge University Press, 2000, p. 396. ISBN 0-521-66629-5. 
  • Kossmann, Maarten. Essai sur la phonologie du proto-berbère. Rüdiger Köppe Verlag, 1999. ISBN 978-3-89645-035-7. 
  • Kossmann, Maarten. «L'origine du vocalisme en zénaga de Mauritanie». A: Etudes berbères, 2001a, p. 89–95. 
  • Kossmann, Maarten «The Origin of the Glottal Stop in Zenaga and its Reflexes in the other Berber Languages». Afrika und Übersee, 84, 2001b, p. 61–100.
  • Kossmann, Maarten «Proto-Berber phonological reconstruction: An update». Lingüistique et Languages Africaines (LLA), 6, 2020, pàg. 11–42.
  • König, Christa. Case in Africa. Oxford University Press, 2008, p. 343. ISBN 0-19-923282-2. 
  • Prasse, Karl G. Manuel de grammaire touarègue (tăhăggart). 3, 1972-1974. 

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio