Problema dels n cossos
En mecànica clàssica i astrodinàmica, el problema dels n cossos té per objectiu l'obtenció dels moviments individuals d'un grup d'objectes astronòmics que interactuen entre si gravitacionalment.[1]
La resolució d'aquest problema ha estat motivada pel desig d'entendre els moviments del Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles visible. En el segle xx, entendre la dinàmica d'un cúmul globular esdevingué un problema d'n cossos important.[2]
El problema clàssic pot formular-se com:
Donades les propietats orbitals quasi-estacionàries (posició, velocitat i temps instantanis) d'un grup de cossos celestes, determinar-ne les forces interactives i, conseqüentment, determinar-ne els moviments orbitals en qualsevol instant de temps futur.[2]
El problema dels dos cossos disposa de solució analítica completa.[3]
El problema dels tres cossos disposa de solucions en forma d'aproximacions numèriques,[4][5] però no té solució analítica.[6]