President del Parlament de Catalunya

La naturalesa jurídica del president del Parlament de Catalunya ve definida per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i pel Reglament del Parlament.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 preveu a l'article 59 que el Parlament de Catalunya, la cambra legislativa en el marc de la Generalitat de Catalunya, té un president elegit pel Ple de la cambra i remet al Reglament del Parlament la regulació de l'elecció i les funcions.^[1]

El Reglament del Parlament en el capítol III del títol III regula la figura del president del Parlament i en determina les seves funcions i l'elecció, sens perjudici d'aquelles altres potestats del càrrec atribuïdes per altres parts del Reglament o per altres lleis.^[2]

D'acord amb el qual estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el Reglament del Parlament corresponen al president del Parlament les següents funcions:^[2][5][6]

• Exercir la representació la cambra.
• Establir l'ordre de les discussions i dirigir els debats amb imparcialitat i atent al respecte degut al Parlament.
• Complir i fer complir el Reglament del Parlament.
• Presidir i dirigir l'actuació de la Mesa del Parlament.
• Presidir i convocar la Junta de Portaveus del Parlament.
• Presidir la Diputació Permanent del Parlament.
• Proposar al Ple del Parlament un candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya després de la constitució del nou Parlament o en un altre supòsit que s'escaigui l'elecció.
• Exercir aquelles funcions atribuïdes per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, les lleis i el Reglament del Parlament.

En cas de vacant, absència o impediment del president, els vicepresidents del Parlament, per ordre consecutiu, el substitueixen amb els mateixos drets, deures i atribucions.^[2]

El president del Parlament és escollit, juntament amb la resta de membres de la Mesa, pel Ple de la cambra d'entre els seus membres en la sessió constitutiva a l'inici de cada legislatura.^[7]

La votació per escollir el càrrec es fa per mitjà de paperetes: cada diputat escriu un sol nom i la dipositen dins una urna. Una vegada finalitzada la votació i realitzat l'escrutini és elegit president el qui hagi obtingut la majoria absoluta. En cas de no assolir aquesta majoria, es repeteix l'elecció entre els dos diputats que s'hagin apropat més a la majoria i surt elegit el qui hagi obtingut més nombre de vots. En cas de paritat, s'ha de repetir l'elecció, i, si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.^[7]

En cas de vacant durant la legislatura, aquesta ha de ser proveïda per elecció del Ple de la cambra d'acord amb els paràmetres per escollir el càrrec en la sessió constitutiva.^[7]

El mandat del càrrec correspon a la de la durada de la legislatura, que no pot ser superior als quatre anys, i s'esgota quan es dona un dels següents supòsits:^[5][8]

• Per renúncia presentada a la Mesa del Parlament.
• Per una sentència judicial que anul·li l'elecció o la proclamació com a diputat.
• Per decés.
• Per incapacitat declarada per una sentència judicial.
• Per la condemna a una pena d'inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma.
• Per l'extinció del mandat quan es constitueix el nou Parlament.