Premi Ramon Margalef d'Ecologia
El Premi Ramon Margalef d'Ecologia és un premi creat l'any 2004[1] per la Generalitat de Catalunya en honor d'un dels principals investigadors en aquest camp, el professor Ramon Margalef i López. El premi, de caràcter internacional, vol reconèixer les carreres científiques excepcionals o els descobriments en el camp de l'ecologia que hagin contribuït al progrés significatiu del coneixement o al desenvolupament d'instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar. El guardó té una dotació econòmica (actualment de 80.000 euros).
| Tipus | premi científic guardó  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Ramon Margalef i López | ||
| Vigència | 2004 - | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Generalitat de Catalunya | ||
En les tres primeres edicions, el nom del premi va ser «Premi Ramon Margalef d'Ecologia i Ciències Ambientals», i en la quarta edició es va adoptar el nom que ha dut des d'aleshores per tal de «fer explícita la singularitat d’aquest Premi consagrat específicament a l’ecologia».[2]
Presentació de les candidatures
El premi pot ser atorgat tant a persones físiques com a persones jurídiques o a col·lectius de tot el món. Les candidatures les presenten institucions universitàries, escoles superiors, centres de recerca, acadèmies científiques o amb branques científiques i altres institucions de finalitat anàloga, persones guardonades amb aquest Premi en convocatòries anteriors i persones que hagin estat membres del Jurat. Excepcionalment, es poden admetre candidatures presentades a títol personal per persones de reconegut prestigi en l'àmbit de l'ecologia.
Les candidatures, argumentades i acompanyades d'un currículum, han de ser via tràmits gencat o a la Secretaria Tècnica del Premi Ramon Margalef.
Llista de premiats
- 2005 Paul K. Dayton, «pioner en el camp de 'l'ecologia de poblacions i comunitats entre els investigadors marins, terrestres i aquàtics».[3]
- 2006 John Lawton, que «ha contribuït significativament en l'avenç de les ciències ecològiques, sempre a la cerca de patrons i regles de l'ecologia fent ús de les eines més avançades».[4]
- 2007 Harold A. Mooney, «un dels pioners en l'ecologia fisiològica vegetal que ha centrat els seus treballs en l'estudi i l'avaluació de fenòmens que esdevenen canvis globals, com les invasions ecològiques, les pèrdues de la diversitat i la degradació dels ecosistemes».[5]
- 2008 Daniel Pauly, «un científic crític i compromès amb la protecció marina».[6]
- 2009 Paul R. Ehrlich, «entomòleg especialista en poblacions i superpoblació humana».[7]
- 2010 Simon A. Levin[8]
- 2011 Juan Carlos Castilla[9]
- 2012 Daniel Simberloff[10]
- 2013 Sallie W. Chisholm, per «ser una de les investigadores més productives, carismàtiques i actives en oceanografia biològica i ecologia marina».[11][12]
- 2014 David Tilman[13]
- 2015 Robert E. Ricklefs[14]
- 2016 Josep Peñuelas[15][16]
- 2017 Sandra Díaz[17]
- 2018 Steve Carpenter, «per la seva investigació en el camp de la limnologia, que estudia els llacs i l’ús racional dels recursos hídrics».[18][19]
- 2019 Carlos Manuel Duarte Quesada, «per la seva investigació en el camp de l’ecologia marina i l'oceanografia biològica».[20][21]
- 2020 Sandra Lavorel[22]
- 2021 Jordi Bascompte[23]
- 2022 Gretchen C. Daily[24]