Potí de Lió
Potí (en francès, Pothin) va ser el primer bisbe de Lió i el primer de tota la Gàl·lia. Va ser succeït per Ireneu de Lió. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Vitrall a Saint-Pothin de Lió, per Bégule, s. XIX | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | Pothinus 87 dC Regió de Frígia | ||||
Mort | 177 (Gregorià) (89/90 anys) Lugdúnum | ||||
Sepultura | Església de Saint-Nizier (Lió) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Església Catòlica | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | sacerdot | ||||
Període | Imperi Romà | ||||
bisbe i màrtir | |||||
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants | ||||
Canonització | antiga | ||||
Pelegrinatge | Lió | ||||
Festivitat | 2 de juny | ||||
Patró de | Lió |
Hagiografia
Arribat d'una comunitat oriental de Frígia i cap de la comunitat cristiana de Lugdúnum, va ser detingut, amb 47 companys més (entre ells, santa Blandina), durant les persecucions de Marc Aureli en 177.[1] Tot ells són coneguts com a Màrtirs de Lió. Potí va morir a la presó, el 2 de juny, probablement a causa dels tractes infligits.
Historicitat
Hi ha dubtes sobre la seva historicitat: és esmentat a una carta atribuïda a Ireneu de Lió, el seu successor al bisbat, que va enviar a una comunitat d'Àsia. Segons aquesta carta, Potí havia estat el primer bisbe de la ciutat, nascut cap al 87 i mort als noranta anys. Va ser martiritzat juntament, diu la carta, amb Alexandre, Àtal, Espagat, Matur i Sanç.
- Saint-Martin-d'Ainay (Lió), primer lloc d'enterrament del sant
- Església de Saint-Nizier (Lió), on hi ha les restes dels màrtirs
- Nau de Saint-Nizier
- Església de Sant Potí (Lió), construïda en 1843
L'antiga basílica lionesa de Saint-Martin d'Ainay comptava amb una capella de Santa Blandina: la tradició situava al seu emplaçament la troballa de les restes dels màrtirs, que havien estat llençades al riu. D'aquesta església van ser portades a la dels Sants Apòstols, avui anomenada de Saint-Nizier, on són actualment.