Pholis gunnellus

espècie de peix de la família dels fòlids

Pholis gunnellus és una espècie de peix d'aigua salada de la família dels fòlids i de l'ordre dels perciformes.[1]

Infotaula d'ésser viuPholis gunnellus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPholidae
GènerePholis
EspèciePholis gunnellus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Blennius europaeus (Olafsen, 1772)
  • Blennius gunnellus (Linnaeus, 1758)
  • Blennius muraenoides (Zuiew, 1779)
  • Centronotus gunnellus (Linnaeus, 1758)
  • Gunnellus affinis (Reinhardt, 1837)
  • Gunnellus cornubiensium (Seba, 1759)
  • Gunnellus ingens (Storer, 1850)
  • Gunnellus macrocephalus (Girard, 1850)
  • Gunnellus vulgaris (Fleming, 1828)
  • Muraenoides sujef (Lacépède, 1800)
  • Ophidion imberbe (Linnaeus, 1758)
  • Ophidium fulvescens (Rafinesque, 1810)
  • Ophidium mucronatum (Mitchill, 1815)
  • Pholis gunellus (Linnaeus, 1758)
Dibuix d'un Pholis gunnellus

Descripció

  • El cos (allargat, comprimit i semblant al d'una anguil·la) fa 25 cm de llargària màxima, presenta 9-13 taques al llarg de la base de l'aleta dorsal i és de marró a groguenc.
  • Boca petita, orientada cap amunt i obliqua.
  • Aleta dorsal allargada i unida a la cua i l'aleta anal.
  • Aletes pèlviques petites.
  • Pell enganxosa i amb les escates petites.[2]

Reproducció

Es reprodueix entre el novembre i el gener. Atenyen la maduresa sexual s a l'edat de tres anys[3] i la femella pon entre 80 i 200 ous a sota d'una pedra o en una petxina de bivalve buida, els quals custodiarà, deixant de menjar,[3] fins que les larves es descloguin.[4][5][6]

Alimentació

Menja petits crustacis, poliquets, mol·luscs i ous de peixos.[2]

Depredadors

És depredat per la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica),[7] el somorgollaire alablanc (Cepphus grylle),[8] a Noruega pel bec de serra gros (Mergus merganser) i als Estats Units pel peix carboner (Pollachius virens), l'hemitrípter atlàntic (Hemitripterus americanus) i l'halibut (Hippoglossus hippoglossus).[9]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí i d'aigua salabrosa, demersal (fins als 100 m de fondària,[10] normalment fins als 30),[5] no migratori i de clima polar (72°N-43°N, 76°W-45°E). Vu a l'Atlàntic nord des de la península de Kanin -el mar de Barentsz, Rússia-[11][12] fins a La Rochelle -França-, incloent-hi la mar Blanca, la mar del Nord, la mar Bàltica[13][14] i Islàndia,[15][5][16] i l'Atlàntic occidental (des de la península del Labrador i el Quebec[17][18][19] -el Canadà-[20][21][22][23] fins a la badia de Delaware, Nova York i Rhode Island -els Estats Units-).[2]

Observacions

És inofensiu per als humans,[2] pot viure fins a cinc anys[24] i pot romandre fora de l'aigua a sota de pedres o d'algues marines, ja que és capaç de respirar aire.[25]

Referències


🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio