Phaeoceros carolinianus
Phaeoceros carolinuanus és una espècie de planta no vascular antocerotes de la família Anthocerotaceae,[1] tot i que la seva taxonomia és dubtosa[2] i també se l'ha l'inclós en la família de les Notothyladaceae.[3]
Phaeoceros carolinianus en el seu hàbitat natural ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Anthocerotopsida |
Ordre | Notothyladales |
Família | Notothyladaceae |
Gènere | Phaeoceros |
Espècie | Phaeoceros carolinianus ![]() Prosk. |
Nomenclatura | |
Basiònim | Anthoceros carolinianus ![]() |
És extremadament semblant a Phaeoceros laevis, de fet només és distingeix pels òrgans masculins. El gametòfit creix en forma de tal·lus prostrat d'entre 5 i 15 mil·límetres de gruix, és pla en la seva superfície dorsal i de color verd fosc llustrós. El marge del tal·lus és lleugerament lobulat, ramificat dicotòmicament i pot ser sub-erecte. Les cèl·lules de la superfície dorsal són regulars i consten d'un únic cloroplast, tret característic de la família de les Anthoceroteaceae. L'interior del tal·lus està format per 3-6 capes de cèl·lules parenquimàtiques, grans, irregulars amb espais d'aire intercel·lular. Les cèl·lules ventrals desenvolupen nombrosos rizoides de parets llises. És una espècie monoica per tant les cavitats anteridials i els òrgans femenins apareixen barrejats en un mateix tal·lus, aquest és un dels trets pels quals es diferencia de Phaeoceros laevis.[4] Les espores madures són de color grogós o ataronjat i són alliberades per una càpsula recta de fins a 5 centímetres d'alçada.[5]
La seva ecologia i distribució és semblant a la resta d'Anthocerotaceae, creix en sòls humits de camps de conreu no llaurats o de guaret, així com talussos o fusta humida.[4]És cosmopolita i és una de les úniques antocerotes de la flora Ibèrica.[6]