Petrés

Municipi situat a la part baixa de la vall del riu Palància. El relleu del terme presenta solament tres accidents importants: el riu, que limita el terme pel sud, i les muntanyes de Rodana i Ponera, els vessants de les quals penetren pel nord, arribant a una altitud màxima de 185 m en un tossal d'arenisques triàsiques que s'alça al nord-oest de la població. S'inclouen dins de la Serra Calderona.

Té un clima típicament mediterrani; està envoltat d'horta i séquies d'època romana que van ser desenvolupades i ampliades pels musulmans. El sòl no conreat correspon al llit del Palància, molt ample en este sector, i a muntanyes, cobert amb vegetació de romer, farigola, camamirla, carrasca, esparreguera, murta i pins.

Té el seu origen en una alqueria musulmana, que segurament figura amb un altre nom en el Llibre del Repartiment de València; el rei Joan I (1358-1390), en 1389, va vendre a Andreu Aguiló el terç delme i altres drets sobre el lloc; el 27 de maig de 1410 Martí I l'Humà (1356-1410), va concedir a Aguiló el títol de baró de Petrés; lloc de moriscs de la fillola de Sogorb, va veure com 500 dels seus habitants foren embarcats cap a Orà arran de l'expulsió de 1609, la qual cosa deixà el lloc despoblat; el 13 de maig de 1612 Francesc Ferrer, senyor vigent, va donar carta pobla; el 22 de setembre de 1811 fou ocupada per les tropes del mariscal Suchet (1770-1826), la qual cosa provocà una batalla que es va saldar amb victòria francesa; també a causa de la guerra de la Independència Petrés hagué de donar allotjament a les tropes espanyoles una vegada expulsades les franceses; la qual cosa va suposar un trencament en l'economia del poble.

Segons el Diccionari català-valencià-balear, el topònim Petrés^[1] té com a etimologia la forma plural de Petrer,^[1] el qual ve del llatí petrarĭu (‘de pedra’), amb la -t- conservada pels mossàrabs.

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de Compromís per Petrés, 1 del Partit Popular (PP), 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Tots per Petrés (TotsP3).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Petrés
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Compromís per Petrés		Pere Salvador Peiró Garcia	308	54,61%	4 ( +1)
	Partit Popular		Inmaculada Villar Gil	95	16,84%	1 ( )
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Maria Piquer Vilar	87	15,43%	1 ( )
	Tots per Petrés		Jaime Ernesto Carrascosa Roca	67	11,88%	1 ( -1)
	Vots en blanc			7	1,24%
Total vots vàlids i regidors				564	100 %	7
	Vots nuls			17	2,93%
Participació (vots vàlids més nuls)				581	72,26%**
Abstenció				223*	27,74%**
Total cens electoral				804*	100 %**
Alcalde: Pere Salvador Peiró Garcia (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de Compromís[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Sagunt,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2015 l'alcalde de Petrés és Pere Salvador Peiró Garcia de Compromís.^[7][8]

Tradicionalment, l'economia de Petrés ha estat basada en l'agricultura. El principal cultiu és el taronger, seguit de la garrofera, la nespra i les hortalisses.

Va tindre una fàbrica de pirotècnia. Part de la població treballa en les indústries del Port de Sagunt.

A Petrés podem trobar els següents monuments:^[9]

• Església de Sant Jaume. Fon construïda a finals del xviii sobre un temple anterior, de 1577. Conté pintures de Joaquim Oliet.
• Ermita de Sant Domènec. Fon construïda en 1725.
• Castell. Casa pairal dels Aguiló, construïda en el segle xiv. Actualment es troba en estat ruïnós i l'Ajuntament, en maig de 2005, es va adreçar a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat demanant les necessàries inversions per a la seua restauració i la del pou morisc del segle xii, que hi ha al seu costat.
• Antiga almàssera. Edifici amb porta d'arc de mig punt i escut nobililari. També molt deteriorada.
• L'Aixeta. Aljub medieval que en l'actualitat té la funció de lloc d'exposicions, i custodia un museu etnològic.
• Hort Tancat. Construcció a la meitat de l'horta documentada en el segle xvii però possiblement construïda durant el segle XV-XVI, en el qual el senyor tenia la seua horta i deixava pasturar el seu ramat.

Les festes patronals de Petrés estan dedicades a Sant Jaume, el 25 de juliol, i a la Puríssima de Petrés. L'orige de les dos festivitats és molt antic, sent la primera d'origen medieval i la de la Puríssima del 7 d'agost de 1687. El sentit d'estes festes està relacionat amb l'agricultura, en acció de gràcies per les collites obtingudes.

Com si fora el patró, la festivitat més important de Petrés fins al segle xxi ha sigut la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia 6 d'agost. Esta festa estava dedicada als fadrins o xics solters, en la vespra dels quals es realitzava l'esperada cordà. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de setmana d'agost.

Altres dues festivitats importants són les festes de les xiques, a la Puríssima i la del Xiquet de la Boleta, o Jesuset de Praga. L'origen de la primera es troba a mitjan segle xviii, gràcies a la creació de la confraria de Donzelles de Maria, que celebrava les festes el diumenge de després del dia 8 de setembre, passant després al primer diumenge de setembre i en l'actualitat a l'últim d'agost. En acabant se celebra la dels Xiquets, que la celebren aquells que han fet la primera comunió o xiquets en edat de fer-la. La festa la va fundar el màrtir Vicent Garzando en 1934 perquè els xiquets tingueren també la seua festa,^[10] i és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.

També se celebra des de 1699 l'Encontre amb l'Enramà el dia de Pasqua, processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replets de branques de pi, nespres, oliveres i palmeres, entre altres arbres.

Joseph Pascual Domingo Buix Lacasa (1759-1811), fill del poble que, en prendre els hàbits va passar a ser Fra Domènec de Petrés, fou un reconegut arquitecte que va realitzar la seua obra fonamentalment a Colòmbia en la qual capital, Bogotà, va signar la catedral.