Pertusa

Pertusa[1] és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca, situat a 35 km al sud-est d'Osca a l'A-1217. Es troba assentat en un pla inclinat en forma d'amfiteatre, proper a la riba esquerra del riu Alcanadre, i està envoltat de turons i de roques.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPertusa
Imatge

Localització
Map
 42° 00′ 07″ N, 0° 07′ 39″ O / 42.001944444444°N,0.1275°O / 42.001944444444; -0.1275
EstatEspanya

Comunitat autònomaAragó

Provínciaprovíncia d'Osca

ComarcaFoia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
CapitalPertusa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població137 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4,67 hab./km²)
Idioma oficialaragonès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície29,365749 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud375 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaría Rosario Mancho Escartín Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22132 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE22178 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpertusa.es Modifica el valor a Wikidata

Considerada calçada romana de la via Osca Ilerda, actualment s'usa com a via Xacobea. Va tenir una ermita medieval dedicada a l'apòstol Sant Jaume, de la qual només queden restes en un dels altells.[2]

Geografia

  • És una vila de la província d'Osca situada a 28 km de la capital (37 km per carretera). Es troba a una altitud de 375 metres sobre el nivell del mar. La vegetació més usual és el matoll, el pi i el pollancre.
  • El 1959 s'inicien les obres del Canal del Cinca que salva el riu Alcanadre al seu pas per Pertusa. De la construcció destaquen els nombrosos túnels de l'obra, a la Séquia de Pertusa es compten set d'ells.[3] L'aqüeducte de Pertusa permet el pas de 43 m3/segon.[4]

Localitats limítrofes

Història

  • Va ser una mansió romana citada a l'Itinerari d'Antonino (391,4), Antonino Pío la menciona com una de tantes ciutats ilergetes que els conqueridors de la Laci van convertir en estacions de descans dels seus legionaris per estar al costat de la calçada romana. Va rebre els noms de Partusa i Dertusa, avui dia encara es conserven restes d'aquesta calçada i del pont que creuava l'Alcanadre. Aquest poble se situava a 10 milles romanes d'Osca i a 9 milles de Berbegal.
  • Cap al 1100, el rei Pere I d'Aragó reconquereix Pertusa. Va esdevenir cap d'una jurisdicció sobre La Perdiguera, Lalauenga, Barbuñales i L'Almunia Cuadrada (Lacuadrada).
  • El Comte de Aytone l'any 1380 va rebre un donatiu dels Castells i Viles de Pertusa, Bolea i Biel per part de l'Infant Don Martín.
  • El primer esment de la vila és l'any 1106 (Yela, El Cartulario de Roda,p. 69-70)
  • El rei Felip II de Castella, en agraïment al bon tracte del poble de Pertusa en el seu camí a Catalunya, els va enviar a l'arquitecte que estava construint el monestir de Sant Lorenzo de l'Escorial perquè els construís la Torre annexa a l'església parroquial.[5]

Demografia

Evolució demogràfica
190019101930194019501960197019811986199219992004
666552439356290295191157156158154135

Política

Darrers alcaldes de Pertusa

PeríodeAlcaldePartit
1979-1983
1983-1987Jesús Mancho SolanaPSOE
1987-1991Servando Joaquín Taco AllueCDS
1991-1995Servando Joaquín Taco AllueCDS
1995-1999Servando Joaquín Mancho AlluéPSOE
1999-2003Servando Joaquín Mancho AlluéPSOE
2003-2007Servando Joaquín Mancho AlluéPSOE
2011-2015María Rosario Mancho Escartín[6][7]PAR
2015-2019
2019-2023Germán Antonio Palacio PueyoPSOE

Resultats electorals

Eleccions municipals[8]
Partit20032007201120152019
PAR-1232
PP1-21-
PSOE44113
CHA-----
Total55555

Camí de Sant Jaume

És una etapa del Camí de Sant Jaume al seu pas per la Comarca de la Foia d'Osca, a la ruta catalana del camí. L'inici de l'etapa és a Berbegal, passa per Pertusa fins a arribar a Pueyo de Fañanás.[9][10] És la primera de les sis etapes d'aquesta ruta fins a arribar a Santa Cilia de Jaca.

A Pertusa es pot fer parada a l'Alberg de Pelegrins.[11]

Festes

  • Els dies 15 i 16 d'agost són les festes patronals en honor a Nostra Senyora de l'Assumpció.
  • El Dilluns de pasqua, en plena Setmana Santa, es puja a l'ermita de la Victòria
  • Per Sant Sebastià, el 19 de gener, és tradició encendre fogueres en honor a aquest Sant. Els veïns de Pertusa es reuneixen per sopar miques.
  • Per Santa Àgueda el 5 de febrer, festa en la qual les dones d'aquesta localitat deixen les seves cases durant uns dies per a venerar a aquesta Santa.

Agermanaments

Referències

Bibliografia

  • UBIETO ARTETA, Antonio, "Història d'Aragó". Els pobles i els despoblats III (Ed. Anubar. Saragossa, 1986)
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio