Peritoneu

S'hi diferencien dues capes: el peritoneu parietal, que es troba adherit a la paret de l'abdomen, i el peritoneu visceral, que és la capa interna i recobreix les vísceres que es troben en la cavitat abdominal.^[2] Entre elles hi ha un espai anomenat peritoneal, el qual conté una petita quantitat (uns 50 ml) de líquid lubricant estèril que permet el desplaçament relatiu entre ambdues capes.^[3] En els homes aquest espai virtual està tancat, mentre que en les dones té forats en les trompes uterines que permeten la comunicació entre la zona intraperitoneal i la cavitat pelviana. Per darrere de l'espai peritoneal es localitza la regió retroperitoneal.^[4] Per sota estan els òrgans reproductors femenins o masculins, la bufeta urinària, la porció inferior del recte i el canal anal. La regió davantera del peritoneu limita amb els músculs abdominals anteriors, la superior amb el diafragma, la inferior amb la fàscia pelviana i la posterior amb la columna vertebral, l'aorta, la vena cava inferior, els ronyons i les glàndules suprarenals.

Les funcions principals d'aquesta estructura són aportar mobilitat als òrgans intraabdominals, protegir-los contra els microorganismes patògens, mantenir constant la seva temperatura i permetre l'entrada de vasos sanguinis imprescindibles perquè funcionin correctament, en especial les branques de l'artèria mesentèrica superior que irriguen el budell prim.^[5] També actua com una barrera porosa semipermeable que capta o deixa passar aigua^[6] i molècules petites.^[7]

L'ascites és una acumulació patològica de líquid dins de la cavitat peritoneal.^[8]

Les adherències peritoneals són bandes fibroses anòmales entre òrgans i teixits de l'interior del peritoneu que normalment estan separats, sovint formades després d'una intervenció quirúrgica.^[9]

La carcinomatosi peritoneal és el resultat de la invasió de la serosa del peritoneu per cèl·lules canceroses, seguida de l'ulterior creixement disseminat en ella de metàstasis derivades de diverses neoplàsies primàries,^[10] predominantment d'origen ginecològic o gastrointestinal. Quasi sempre té un mal pronòstic.^[11] Entre els càncers originats en el peritoneu amb una taxa de supervivència molt baixa destaca el mesotelioma maligne, una patologia associada generalment a l'exposició crònica a l'asbest.^[12] En els països industrialitzats té una incidència de 0,5-3 casos/milió d'habitants en homes i 0,2-2 0,5-3 casos/milió d'habitants en dones i acostuma a ser diagnosticat en estadis de desenvolupament avençats a causa de la seva simptomatologia poc específica.^[13] El pseudomixoma peritoneal és una malaltia molt infreqüent,^[14] caracteritzada per la presència intraperitoneal de gran quantitat de moc provinent d'una neoplàsia maligna productora de mucina.^[15]