Pediplà
Un pediplà és una característica geomorfològica que emergeix en regions àrides a través de la unió gradual de pediments o glacis d'erosió.[1] És la suma de pediments que arriben a contactar en regions àrides o semiàrides.[2] En geologia i geomorfologia, els processos mitjançant els quals es formen els pediplans, es coneixen com a pediplanació.
Els conceptes de pediplà i pediplanació van ser descrits per primera vegada pel geòleg Lester Charles King[3] al seu llibre de 1942 South African Scenery.[4] El concepte va guanyar notorietat ja que es juxtaposava a la peneplanació.
Un pediplà es distingeix d'un peneplà perquè té una fina capa de grava i és relativament costerut, mentre que un peneplà està cobert amb sòl residual de profunditat i és extremadament pla, amb pendents inferiors a 10 metres per km. Fins i tot s'ha suggerit que no hi ha autèntics peneplans, i que la majoria de peneplans identificats són en realitat pediplans.[5]
Referències
Bibliografia
- De Pedraza, J.. Geomorfología: principios, métodos y aplicaciónes (en castellà-espanyol). 1a edició. Rueda, 1996, p. 414. ISBN 8472070875, 9788472070875.