Partit de la Unitat Letona

El Partit de la Unitat Letona (en letó: Latvijas Vienības partija, LVP) fou un partit polític d'extrema dreta letó de la dècada de 1990. Establert el desembre de 1992, el partit representà inicialment a antics comunistes.[1]

Infotaula d'organitzacióPartit de la Unitat Letona
Dades
TipusPartit polític letó
IdeologiaExtrema dreta
Història
Creaciódesembre de 1992
Data de dissolució o abolició2001 aprox.

El partit configurà una llista a les eleccions legislatives letones de 1993, però només aconseguí un 0,1% dels vots:[2] lluny de la barrera electoral del 4%. Posteriorment, guanyà una nova esperança amb la incorporació d'Alberts Kauls, el líder famós d'un antic col·lectiu.[3] Ens els següents sufragis a la Saeima obtingué vuit escons a les eleccions de 1995. Del 21 de desembre de 1995 al 13 de febrer de 1997 s'uní a una gran coalició governamental sota la presidència d'Andris Šķēle. Inicialment, Alberts Kauls actuà com Primer Ministre-diputat i ministre d'Agricultura, però Šķēle el va fer dimitir el 6 de maig de 1996, i el càrrec fou traspassat al company de partit del PUL, Roberts Dilba, fins a la caiguda de la coalició el febrer de 1997. La majoria dels seus diputats abandonaren el partit el març de 1997, adherint-se al grup parlamentari de la Unió d'Agricultors Letons-Unió Demòcrata Cristiana.[4] A les eleccions de 1998, el partit no aconseguí cap escó.[1]

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio