Partit dels Socialistes Europeus

El 1952 es fundà el Grup Socialista al Parlament Europeu (que es deia Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer), i es va escollir al socialista Paul Henri Spaak com a president de l'Assemblea Comuna i Guy Mollet, fou el primer president del grup al parlament. El 1961, els diversos partits socialistes van intentar produir un "programa socialista europeu" comú, però això es va descartar a causa de la sol·licitud del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i Noruega d'adherir-se a la Comunitat Europea. El Congrés dels Socialistes de 1962 va impulsar una major democratització i poders per al Parlament, encara que només el 1969 aquesta possibilitat va ser examinada pels estats membres.^[10]

En 1973, Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit es van incorporar a la Comunitat Europea, amb nous partits d'aquests països. El Congrés Socialista ampliat es va reunir a Bonn (Alemanya) i va inaugurar la 'Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea'. El Congrés també va aprovar una resolució sobre la política social, incloent-hi el dret al treball digne, la seguretat social, la democràcia i la igualtat a l'economia europea.^[11]

El 1978, la Confederació de Partits Socialistes va aprovar el primer Manifest de les eleccions europees i es va centrar en diversos objectius entre els quals els més importants eren garantir el dret al treball digne, lluitar contra la contaminació, posar fi a la discriminació, protegir el consumidor i promoure la pau, els drets humans i les llibertats civils.^[11]

A inicis de la dècada dels vuitanta, al seu Congrés de Luxemburg de 1980, la Confederació de Partits Socialistes va aprovar el seu primer Estatut i amb la incorporació d'Espanya, Portugal i Grècia a la Comunitat Europea, va augmentar el nombre de membres. En 1984, un manifest electoral socialista comú va proposar un remei socialista per a la crisi econòmica de l'època mitjançant l'establiment d'un vincle entre la producció industrial, la protecció de les prestacions socials fonamentals i la lluita per una millor qualitat de vida.^[11]

En 1992, amb la Comunitat Europea convertint-se en la Unió Europea i amb el Tractat de Maastricht establint el marc per als partits polítics a escala europea, la Confederació de Partits Socialistes Europeus va votar per transformar-se en el Partit dels Socialistes Europeus. El primer programa del partit es va centrar en la creació d'ocupació, la democràcia, la igualtat de gènere, la protecció del medi ambient i del consumidor, la pau i la seguretat, la regulació de la immigració, el desànim del racisme i la lluita contra la delinqüència organitzada.^[11]

Els membres fundadors del Partit van ser el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, el Partit Socialdemòcrata d'Àustria, el Partit Socialista i el Partit Socialista Anders de Bèlgica, els Socialdemòcrates de Dinamarca, el Partit Socialista Obrer Espanyol d'Espanya, el Partit Socialista de França, el Moviment Socialista Panhel·lènic de Grècia, el Partit Laborista d'Irlanda, el Partit Socialista Democràtic Italià, el Partit Socialista Italià i el Partit Democràtic de l'Esquerra d'Itàlia, el Partit Socialista dels Treballadors de Luxemburg, el Partit del Treball dels Països Baixos, el Partit Socialista de Portugal, el Partit Laborista i el Partit Socialdemòcrata i Laborista del Regne Unit i el Partit Socialdemòcrata de Suècia.^[12]

El primer president del PSE va ser el belga Willy Claes que només va estar uns mesos al capdavant del partit, sent substituït per l'alemany Rudolf Scharping. L'any 2004, el danès Poul Nyrup Rasmussen va derrotar a l'italià Giuliano Amato per ser elegit president del Partit dels Socialistes Europeus, succeint al britànic Robin Cook en el càrrec. Va ser reelegit per dos anys més al Congrés del PSE a Porto el 8 de desembre de 2006 i novament al Congrés de Praga el 2009.^[11]

El 2010, la Fundació d'Estudis Progressistes Europeus va ser creada com la fundació política (laboratori d'idees) del PSE. Un any més tard, Poul Nyrup Rasmussen va dimitir a la Convenció Progressista del Partit dels Socialistes Europeus a Brussel·les el 24 de novembre de 2011, i va ser substituit, com a president interí, per Serguei Staníxev, llavors president del Partit Socialista Búlgar i exprimer ministre de Bulgària .^[13]

El 28 i 29 de setembre de 2012, el Congrés del PSE a Brussel·les va elegir el president interí Serguei Stanishev com a president de ple dret, així com el francès Jean-Christophe Cambadélis, com a primer vicepresident, i l'espanyola Elena Valenciano, el britànic Jan Royall i l'eslovaca Katarína Neveďalová com a vicepresidents. El mateix Congrés va elegir Achim Post com el seu nou secretari general, i va adoptar un procés que va descriure com "democràtiques i transparents" per elegir el seu candidat a president de la Comissió Europea per les eleccions europees de 2014.^[14][15]

Serguei Stanishev va ser reelegit president del Partit dels Socialistes Europeus els dies 22 i 23 de juny de 2015 a Budapest. El Congrés també va confirmar Achim Post (SPD) com a secretari general, així com els quatre vicepresidents d'aquell moment: Jean-Christophe Cambadélis, Jan Royall, Katarína Neveďalová i la sueca Carin Jämtin.^[16]

El 7 i 8 de desembre de 2019, el Congrés del PSE es va reunir a Lisboa per elegir el seu lideratge. Serguei Staníxev va ser confirmat, una vegada més, com a president del partit i Achim Post (SPD) com a secretari general. L'espanyola Iratxe García va ser elegida per ser la primera vicepresidenta del PSE i el portuguès Francisco André, l'eslovaca Katarína Neveďalová i la sueca Marita Ulvskog van ser elegits com a vicepresidents.^[17] El 14 d'octubre de 2022 el partit va elegir com a president a l'exprimer ministre de Suècia Stefan Löfven.^[4]

El partit va designar el luxemburguès Nicolas Schmit com a candidat a presidir la Comissió Europea a les eleccions al Parlament Europeu de 2024.^[18]

Des de la seva constitució com a Confederació, el Partit dels Socialistes Europeus ha tingut deu presidents:^[11]

President		Partit polític	Mandat
	Wilhelm Dröscher	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya ( Alemanya)	Abril de 1974	Gener de 1979
	Robert Pontillon	Partit Socialista ( França)	Gener de 1979	Març de 1980
	Joop den Uyl	Partit del Treball ( Països Baixos)	Març de 1980	Maig de 1987
	Vítor Constâncio	Partit Socialista ( Portugal)	Maig de 1987	Febrer de 1989
	Guy Spitaels	Partit Socialista ( Bèlgica)	Febrer de 1989	Maig de 1992
	Willy Claes	Partit Socialista - Diferent ( Bèlgica)	Maig de 1992	Octubre de 1994
	Rudolf Scharping	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya ( Alemanya)	Març de 1995	Maig de 2001
	Robin Cook	Partit Laborista ( Regne Unit)	Maig de 2001	24 d'abril de 2004
	Poul Nyrup Rasmussen	Partit Socialdemòcrata ( Dinamarca)	24 d'abril de 2004	24 de novembre de 2011
	Serguei Staníxev	Partit Socialista Búlgar ( Bulgària)	24 de novembre de 2011	14 d'octubre de 2022
	Stefan Löfven	Partit Socialdemòcrata de Suècia ( Suècia)	14 d'octubre de 2022	actualitat

El Partit dels Socialistes Europeus marca les seves línies polítiques als Congressos i Consells de la formació. Durant el Consell celebrat el 2013 a Sofia, el partit va acordar el programa fonamental del PSE "amb els valors comuns de democràcia, igualtat i solidaritat",^[19] mentre que els manifestos electorals s'aproven l'any d'eleccions al Parlament Europeu als Congressos del partit. El darrer Manifest del Partit dels Socialistes Europeus, per les Eleccions al Parlament Europeu de 2009, es va aprovar al Congrés de Madrid de 2019.^[20]

El programa fonamental del Partit dels Socialistes Europeus té com a base la història i els valors de la família socialista europea, que segons el mateix document "ha vençut a guerres, dictadures i totalitarisme", apostant per la unió de les persones i els països que formen la Unió Europea, un projecte "d'esperança per a tots els europeus", adaptats al segle xxi.^[21]

El document es basa en 3 grans blocs temàtics:

• Una nova economia política: amb l'objectiu de redefinir el projecte polític, social i econòmic d'Europa, marcant la base del projecte europeu com a social i no únicament econòmic, apostant per una contenció del capitalisme financer i un creixement sostenible que lluiti contra les desigualtats.
• Un nou pacte social per a Europa: una aposta per l'enfortiment de l'Estat del benestar, amb una societat justa i sostenible, per la igualtat de gènere, per una educació de qualitat i per una ocupació i uns salaris dignes.
• Una Unió de la Solidaritat: sota el lema "Junts som més forts", plantegen una Unió Europea que lluiti contra l'extremisme, la discriminació i la xenofòbia, que aposti per la convergència i la cohesió amb unes normes socials comunes i un desenvolupament sostenible. També inclou un programa sobre intervenció exterior perquè la Unió sigui "avantguarda de la pau i la justícia social mundial".

El manifest electoral del PSE per a les eleccions europees de 2019 es titula "Un nou contracte social per a Europa", amb l'objectiu que la Unió Europea serveixi millor a la ciutadania. Consideren que els partits socialistes europeus han de "vetllar pel benestar de la ciutadania i garantir el progrés social i ecològic, sense deixar enrere a cap persona ni a cap territori en les transicions digital i ecològica". Aposten també per un model circular de producció i consum que respecti els límits del planeta.^[22][23]

El programa es basa en 7 eixos:

• Una Europa d'igualtat i justícia: amb la lluita contra la desigualtat social i una aposta per l'ocupació digna.
• Una Europa de solidaritat per a la majoria, no per a una minoria: amb un nou model econòmic més social i de lluita contra l'evasió fiscal.
• Una Europa sostenible que protegeixi el nostre planeta: amb la transició productiva cap a un model més verd, les mesures de medi ambient i l'Agenda 2030.
• Una Europa lliure i democràtica: amb les bases per a una Unió més democràtica.
• Una Europa feminista amb iguals drets per a tots i totes: amb les mesures en favor de la igualtat de gènere i els drets de les persones LGBT.
• Una Europa progressista amb un pla per a la joventut: amb les mesures en favor de la infància i els joves.
• Una Europa forta i unida que promogui un món millor: amb les mesures per a una major integració europea i una acció comuna internacional.

El PSE opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei belga. Els estatuts del Partit dels Socialistes Europeus (PES Statutes) s'han modificat diverses vegades, sent la darrera versió l'aprovada al Congrés de Lisboa de 2018.^[24]

L'organització interna del Partit dels Socialistes Europeus es compon de quatre estaments estatutaris: la Presidència, el Congrés, el Consell i la Conferència de Líders.

La gestió del PSE entre congressos és potestat del president, els vicepresidents i la Presidència que es reuneix regularment, cada dos o quatre mesos. La Presidència està formada pel president (que presideix les reunions), els vicepresidents, un representant de cada membre de ple dret, un representant de cada organització membre de ple dret, el secretari general, el tresorer del partit i el president de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu. També formen part de les reunions un representant per partit o organització associat i el president del Parlament Europeu, si és membre d'un partit del PSE.^[25]

Des del 8 de desembre de 2019, el Congrés del PSE va escollir els següents càrrecs permanents de la Presidència (als que se sumen els representants dels partits i organitzacions):

• Sergei Stanishev - president
• Iratxe García Pérez - primera vicepresidenta
• Katarina Neved'lova - vicepresidenta
• Francisco André - vicepresident
• Heléne Fritzon - vicepresidenta
• Ruairi Quinn - tresorer
• Achim Post - secretari general

El Congrés del PSE és qui marca les línies polítiques del partit a escala europea, així com escollir els lideratges del Partit dels Socialistes Europeus.^[26] També és l'òrgan encarregat de definir i aprovar el Manifest Electoral per les Eleccions al Parlament Europeu, així com el candidat comú per la presidència de la Comissió Europea, denominant al mateix com a congrés electoral.^[24]

Els Congressos del PSE celebrats han sigut:

• Madrid, 2019 (Congrés electoral).
• Lisboa, 2018.
• Budapest, 2015.
• Roma, 2014 (Congrés electoral).
• Brussel·les, 2012.
• Praga, 2009 (Congrés electoral).
• Porto, 2006.
• Brussel·les, 2004 (Congrés electoral).
• Berlín, 2001.
• Milà, 1999.
• Malmö, 1997.
• Barcelona, 1995.
• La Haia, 1992.

El Consell és el lloc on es debaten les prioritats polítiques del Partit dels Socialistes Europeus. Es reuneix cada any, tret que hi hagi un Congrés, i reuneix uns 500 participants, inclosos els líders del PSE, delegats dels partits i organitzacions membres i observadors, convidats internacionals i -des de 2006- activistes del Partit dels Socialistes Europeus.^[27]

Els Consells del PSE celebrats han sigut:

• Lisboa, 2017.
• Praga, 2016.
• Sofia, 2013.
• Brussel·les, 2011.
• Varsòvia, 2010.
• Madrid, 2008.
• Sofia, 2007.
• Viena, 2005.

Amb una periodicitat mínima de dues vegades l'any, la Presidència del PSE es reuneix amb els líders dels partits membres, inclosos primers ministres o presidents de diversos governs, així com a representants de les organitzacions membres. A més, també són convidats el president del Parlament Europeu, el president de la Comissió Europea i al primer vicepresident del Comitè de les Regions, si són membres del PSE. L'objectiu de la reunió és adoptar resolucions i recomanacions per al partit i els membres d'aquest.^[28]

El Partit dels Socialistes Europeus és un dels principals partits de la Unió Europea i és el segon amb més força dins el Consell Europeu.

El Partit dels Socialistes Europeus té cinc caps d'Estat o de Govern, dels 27 que assisteixen a les cimeres del Consell Europeu.

Estat	Representant	Càrrec	Partit Polític	Data d'entrada
Alemanya	Olaf Scholz	Canceller	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya	8 de desembre de 2021
Dinamarca	Mette Frederiksen	Primera ministra	Socialdemòcrates	27 de juny de 2019
Espanya	Pedro Sánchez	President	Partit Socialista Obrer Espanyol	7 de gener de 2020
Malta	Robert Abela	Primer ministre	Partit Laborista	13 de gener de 2020
Portugal	António Costa	Primer ministre	Partit Socialista	26 de novembre de 2015

Després de la victòria del Partit Popular Europeu a les eleccions al Parlament Europeu de 2019, l'alemanya Ursula von der Leyen va ser nominada pel partit com a presidenta de la Comissió. Va ser recolzada pel Consell Europeu i triada per majoria absoluta en el Parlament Europeu. L'1 de desembre de 2019 la Comissió von der Leyen va assumir oficialment el càrrec. Inclou a 8 titulars del PPE de 27 comissaris europeus.

Estat	Comissionat	Càrrec	Partit polític
Espanya	Josep Borrell	Vicepresident Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat Una Europa més forta en el món	Partit Socialista Obrer Espanyol
Eslovàquia	Maroš Šefčovič	Vicepresident executiu Pacte Verd Europeu Relacions Interinstitucionals i Prospectiva	Direcció - Socialdemocràcia
Finlàndia	Jutta Urpilainen	Associacions Internacionals	Partit Socialdemòcrata de Finlàndia
Itàlia	Paolo Gentiloni	Economia	Partit Democràtic
Luxemburg	Nicolas Schmit	Ocupació i Drets Socials	Partit Socialista dels Treballadors
Malta	Helena Dalli	Igualtat	Partit Laborista
Portugal	Elisa Ferreira	Cohesió i Reformes	Partit Socialista
Suècia	Ylva Johansson	Assumptes Interns	Partit Socialdemòcrata de Suècia

El PSE forma part del segon grup més gran del Parlament Europeu: l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates. Tots els eurodiputats triats en llistes de partits membre del Partit dels Socialistes Europeus han de tenir l'Aliança com a grup referent.^[24] El grup està presidit per l'eurodiputada espanyola Iratxe García des de l'any 2019.^[29]

El Partit dels Socialistes Europeus també té grup polític a l'Assemblea Parlamentària del Comitè de les Regions, sent el segon grup de la cambra, que inclouen presidents de governs regionals, alcaldes i membres de consells municipals dels 27 estats membre.^[30] El Grup PSE té com a president al francès Christophe Rouillon, alcalde de Coulaines.^[31]

El Partit dels Socialistes Europeus té presència més enllà de la Unió Europea, especialment amb els seus partits membres i associats, i presència en altres cambres com el Consell d'Europa, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa o l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN.

El Partit dels Socialistes Europeus té membres de ple dret i associats a diversos països de fora de la Unió Europea, a tot el continent europeu i a l'àmbit d'influència mediterrani, i te el control de tres governs.

Estat	Representant	Càrrec	Partit polític	Data d'entrada
Albània	Edi Rama	Primer ministre	Partit Socialista d'Albània	15 de setembre de 2015
Kosovo	Albin Kurti	Primer ministre	Autodeterminació!	22 de març de 2021
Noruega	Jonas Gahr Støre	Primer ministre	Partit Laborista	14 d'octubre de 2021

Els partits membre del Partit dels Socialistes Europeus, formen part del Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, al costat de partits integrants del Partit Verd Europeu i altres d'independents de tendències socialdemòcrates, progressistes i ecologistes. El grup està liderat per l'alemany Frank Schawbe, diputat del Bundestag.

Els partits membre del Partit dels Socialistes Europeus, formen part del Grup Socialista a l'assemblea parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa junt amb partits socialdemòcrates d'Estats participant a l'OSCE. El grup està liderat per l'alemanya Doris Barnett, diputada al Bundestag pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya.^[25][7]

El Grup Socialista és un dels grups parlamentaris de l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN. Està format per membres de partits socialdemòcrates d'Estats membres de l'OTAN, que són membres dels parlaments nacionals dels seus països, entre ells els partits membre del Partit dels Socialistes Europeus. És un dels dos principals grups polítics de l'Assemblea, juntament amb el Grup del Partit Popular Europeu i Membres Associats.^[8][32]

El Partit dels Socialistes Europeus també és membre d'altres associacions internacionals socialdemòcrates, com són la Internacional Socialista i l'Aliança Progressista, així com a les seves organitzacions juvenils (Unió Internacional de Joves Socialistes), de dones (Internacional Socialista de les Dones), etc.^[33][34]

La Fundació Europea d'Estudis Progressistes (FEPS) és el laboratori d'idees oficial del Partit dels Socialistes Europeus. La seva missió és desenvolupar una recerca innovadora, assessorar políticament als partits socialdemòcrates d'Europa, formar i generar debats i informar de les polítiques progressistes a tot el continent, a més de generar reflexió per facilitar l'aparició de respostes progressistes als reptes als quals s'enfronta la Unió Europea.

Actualment la xarxa de la Fundació Europea d'Estudis Progressistes compta amb 68 organitzacions membre, dels que 43 són de ple dret, 20 observadors i 5 son ex-officio. Entre els membres figuren les principals fundacions dels partits membre del Partit dels Socialistes Europeus, entre elles la Fundació Jean-Jaurès de França, les fundacions Pablo Iglesias i Felipe González d'Espanya o el Centre Progressista i la Fundació Friedrich Ebert d'Alemanya, així com l'associació europea Solidar i, com a ex-officio, el PSE, les seves joventuts, l'entitat Dones PES i els Grups Parlamentaris del Parlament Europeu i el Consell Europeu.

Els estatuts del Partit dels Socialistes Europeus defineix que el nombre de membres és il·limitat, però no pot ser inferior a tres, i els agrupa en tres categories: partits i organitzacions plenes, partits i organitzacions associades i partits i organitzacions observadores. Tots els membres han de compartir i complir les idees i objectius del PSE per formar part de l'organització.^[35]

El Partit dels Socialistes Europeus té 30 partits membres plens de tots els estats de la Unió Europea. També formen part el Partit dels Socialdemòcrates Búlgars i Veu - Socialdemocràcia d'Eslovàquia com a associats i el Partit Socialdemòcrata Obrer Letó i PRO Romania com a observadors.^[36]

Estat	Nom (català)	Nom (llengua del país)	abr.	Eurodiputats
Alemanya	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya	Sozialdemokratische Partei Deutschlands	SPD	16 / 96
Àustria	Partit Socialdemòcrata d'Àustria	Sozialdemokratische Partei Österreichs	SPÖ	5 / 19
Bèlgica	Partit Socialista	Parti Socialiste	PS	1 / 21
	Endavant	Vooruit	Vooruit	1 / 21
Bulgària	Partit dels Socialdemòcrates Búlgars (associat)	Партия Български социалдемократи Partija Balgarski Socialdemokrati	pBS	0 / 17
	Partit Socialista Búlgar	Българска социалистическа партия Balgarska Socialisticeska Partija	BSP	5 / 17
Croàcia	Partit Socialdemòcrata de Croàcia	Socijaldemokratska Partija Hrvatske	SDP	4 / 12
Dinamarca	Socialdemòcrates	Socialdemokratiet	SD	3 / 14
Eslovàquia	Direcció - Socialdemocràcia (suspès)	Smer - Sociálna Demokracia	Smer	2 / 14
	Veu - Socialdemocràcia (associat - suspès)	Hlas - Sociálna Demokracia	Hlas	0 / 14
Eslovènia	Socialdemòcrates	Socialni Demokrati	SD	2 / 8
Espanya	Partit Socialista Obrer Espanyol	Partido Socialista Obrero Español	PSOE	21 / 59
Estònia	Partit Socialdemòcrata	Sotsiaaldemokraatlik Erakond	SDE	2 / 7
Finlàndia	Partit Socialdemòcrata de Finlàndia	Suomen Sosialidemokraattinen Puolue	SDP	2 / 14
França	Partit Socialista	Parti Socialiste	PS	3 / 79
Grècia	Moviment Socialista Panhel·lènic	Πανελλήνιο Σοσιαλιστικό Κίνημα Panellínio Sosialistikó Kínima	PASOK	1 / 21
Hongria	Coalició Democràtica	Demokratikus Koalíció	DK	4 / 21
	Partit Socialista Hongarès	Magyar Szocialista Párt	MSZP	0 / 21
Irlanda	Partit Laborista	Pairtí an Lucht Oibre Labour Party	Lab	0 / 13
Itàlia	Partit Democràtic	Partito Democratico	PD	16 / 76
	Partit Socialista Italià	Partito Socialista Italiano	PSI	0 / 76
Letònia	Partit Socialdemòcrata «Harmonia»	Sociāldemokrātiskā Partija „Saskaņa”	SDPS	1 / 8
	Partit Socialdemòcrata Obrer Letó (observador)	Latvijas Sociāldemokrātiskā Strādnieku Partija	LSDSP	0 / 8
Lituània	Partit Socialdemòcrata de Lituània	Lietuvos Socialdemokratų Partija	LSDP	2 / 11
Luxemburg	Partit Socialista dels Treballadors	Lëtzebuerger Sozialistesch Arbechterpartei	LSAP	1 / 6
Malta	Partit Laborista	Partit Laburista Maltese Labour Party	PL	4 / 6
Països Baixos	Partit del Treball	Partij van de Arbeid	PvdA	6 / 29
Polònia	Nova Esquerra	Nowa Lewica	SLD	6 / 52
Portugal	Partit Socialista	Partido Socialista	PS	9 / 21
Romania	Partit Socialdemòcrata	Partidul Social Democrat	PSD	7 / 33
	PRO Romania (Observador)	PRO Romania	PRO	1 / 33
Suècia	Partit Socialdemòcrata de Suècia	Sveriges Socialdemokratiska Arbetareparti	S	5 / 21
Txèquia	Socialdemocràcia	Sociální demokracie	SOCDEM	0 / 21
Xipre	Moviment per la Socialdemocràcia	Κίνημα Σοσιαλδημοκρατών Kinima Sosialdimokraton	EDEK	1 / 6

El Partit dels Socialistes Europeus té 28 partits associats i observadors de 23 països d'Europa i la Mediterrània.^[36]

Estat	Nom (català)	Nom (llengua del país)	abr.	Estat
Albània	Partit Socialista d'Albània	Partia Socialiste e Shqipërisë	PS	Associat
Andorra	Partit Socialdemòcrata d'Andorra		PSD	Observador
Armènia	Federació Revolucionària Armènia	Հայ Յեղափոխական Դաշնակցութիւն Hay Heghapokhakan Daixnaktsutiun	ARF	Observador
Belarús	Assemblea Socialdemòcrata Bielorussa	Беларуская сацыял-дэмакратычная Грамада Bielaruskaja sacyjal-demakratyčnaja Hramada	Hramada	Observador
	Partit Socialdemòcrata Bielorús (Assemblea Popular)	Беларуская сацыял-дэмакратычная партыя (Народная Грамада) Bielaruskaja Sacyjal-Demakratyčnaja Partyja (Narodnaja Hramada)	Narodnaya Hramada	Observador
Bòsnia i Hercegovina	Partit Socialdemòcrata de Bòsnia i Hercegovina	Socijaldemokratska Partija Bosne i Hercegovine	SDP	Associat
Egipte	Partit Socialdemòcrata Egipci	الحزب المصرى الديمقراطى الاجتماعى al-Ḥizb al-Maṣrī al-Dimuqrāṭī al-Ijtmāʿī	ESDP	Associat
Geòrgia	Somni Georgià - Geòrgia Democràtica	ქართული ოცნება - დემოკრატიული საქართველო K'arte'uli ots'neba - demokratiuli Sak'arte'velo		Observador
Islàndia	Aliança Socialdemòcrata	Samfylkingin	Samfylkingin	Associat
Israel	Nou Moviment - Mérets	התנועה החדשה מרצ ha-Tenuà ha-Hadaixà - Mérets	Mérets	Observador
	Partit Laborista Israelià	מפלגת העבודה הישראלית Mifléguet ha-Avodà ha-Yisraelit	LP	Observador
Kosovo	Autodeterminació!	Vetëvendosje		Observador
Macedònia del Nord	Unió Socialdemòcrata de Macedònia	Социјалдемократски Cојуз на Македонија Socijaldemokratski sojuz na Makedonija	SDSM	Associat
Moldàvia	Partit Social Demòcrata Europeu	Partidul Social Democrat European	PSDE	Associat
Montenegro	Partit Democràtic dels Socialistes de Montenegro	Демократска партија социјалиста Црне Горе Demokratska partija socijalista Crne Gore	DPS	Associat
	Partit Socialdemòcrata de Montenegro	Социјалдемократска партија Црне Горе Socijaldemokratska Partija Crne Gore	SDP	Associat
Marroc	Unió Socialista de Forces Populars	الاتحاد الاشتراكي للقوات الشعبية Al-Ittihad Al-Ishtirakiy Lilqawat Al-Sha'abiyah ⵜⴰⵎⵓⵏⵜ ⵜⴰⵏⵎⵍⴰⵢⵜ ⵏⵉⵖⴰⵍⵍⵏ ⵉⴳⴷⵓⴷⴰⵏⵏ Union Socialiste des Forces Populaires	USFP	Associat
Noruega	Partit Laborista	Arbeiderpartiet	Ap	Ple
Palestina	Moviment d'Alliberament Nacional Palestí	حركة التحرير الوطني الفلسطيني Ḥarakat at-Taḥrīr al-Waṭanī al-Filasṭīnī	Fatah	Observador
Regne Unit	Partit Laborista	Labour Party	Lab	Ple
	Partit Socialdemòcrata i Laborista	Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre Social Democratic and Labour Party	SDLP	Ple
San Marino	Partit dels Socialistes i Demòcrates	Partito dei Socialisti e dei Democratici	PSD	Observador
Sèrbia	Partit Democràtic	Демократска странка Demokratska stranka	DS	Associat
Suïssa	Partit Socialdemòcrata de Suïssa Partit Socialista Suís	Sozialdemokratische Partei der Schweiz Partida Socialdemocrata de la Svizra Parti socialiste suisse Partito Socialista Svizzero	PS	Associat
Tunísia	Fòrum Democràtic per al Treball i les Llibertats	التكتل الديمقراطي من أجل العمل والحريات At-Takattul Ad-Dīmuqrāṭī min ajl Al-‘Amal Wal-Ḥurriyyāt Forum démocratique pour le travail et les libertés	Ettakatol	Observador
Turquia	Partit Democràtic del Poble	Partiya Demokratik a Gelan Halkların Demokratik Partisi	HDP	Associat
	Partit Republicà del Poble	Cumhuriyet Halk Partisi	CHP	Associat
Xipre del Nord	Partit Republicà Turc	Cumhuriyetçi Türk Partisi	CTP	Observador

A més dels partits polítics, al Partit dels Socialistes Europeus també tenen representació altres entitats d'àmbit superior als estats. Com a organitzacions membre formen part la Fundació d'Estudis Progressistes Europeus, les Joventuts Socialistes Europees, l'associació Dones PES i els grups parlamentaris de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu i el Grup PES al Comitè de les Regions.

Com a organitzacions associades formen part la Internacional Socialista, l'Aliança Progressista, l'associació europea Rosa de l'arc de Sant Martí i els grups parlamentaris socialistes de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, i com a organitzacions observadores les internacionals Internacional Socialista de les Dones, Moviment Internacional Falcon - Internacional d'Educació Socialista, Unió Internacional de Joventuts Socialistes i Unió Socialdemòcrata Internacional per a l'Educació i les europees Fòrum Europeu per a la Democràcia i la Solidaritat, Comitè Mixt del Moviment Democràtic Social Nòrdic (SAMAK), PES Local (Representants Socialistes Locals a Europa), Organització Sènior Europea i Xarxa CEE per a Qüestions de Gènere.^[37]