Partit de la Socialdemocràcia Brasilera
El Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (portuguès: Partido da Social Democracia Brasileira) és un partit polític del Brasil.
| |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | PSDB i PSDB ![]() | ||||
Tipus | partit polític ![]() | ||||
Ideologia | socioliberalisme tercera via ![]() | ||||
Alineació política | centrisme ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 25 juny 1988 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Internacional Demòcrata de Centre ![]() | ||||
Membres | 1.466.467 (2019) ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Geraldo Alckmin (2017–) ![]() | ||||
Part de | PSDB Cidadania Federation (en) ![]() ![]() | ||||
Altres | |||||
Color | ![]() | ||||
Lloc web | psdb.org.br ![]() | ||||
Història
Va ser fundat el 25 de juny de 1988 per una escissió del PMDB i amb figures clau en l'escena política com l'expresident (aleshores senador) Fernando Henrique Cardoso i José Serra. El seu símbol és un tucà blau i groc, i per tant, els seus membres són anomenats tucanos. La línia del partit és centrista, en un rang que va de la socialdemocràcia, al democristianisme i el liberalisme econòmic.[1][2]
El PSDB són les terceres sigles amb més afiliats del país i habitualment exerceix com un partit d'alternativa o tercera via, que durant la legislatura garanteix l'equilibri de forces en el Congrés.[2][3] En la dècada del 2010, ha estat representat per noms importants de la política nacional, com Aécio Neves (senador i governador de Minas Gerais) o Geraldo Alckmin (governador de São Paulo).[4][5]
La nova llei electoral brasilera, que restringeix la capacitat dels partits minoritaris, va comportar la creació de diverses coalicions. El PSDB va unir forces amb Cidadania (l'antic Partit Popular Socialista).[6] En les eleccions presidencials de 2022, la federació PSDB-Cidadania va formar la coalició Brasil para todos junt amb el MDB i Podemos.[7] Liderats per Simone Tebet (MDB) i amb Mara Gabrilli (PSDB) com a candidata a la vicepresidència, van obtenir la tercera posició en el primer torn.[7][8]
Referències
Bibliografia complementària
- Bresser Pereira, Luiz Carlos «Por um partido democrático, de esquerda e contemporâneo» (en portuguès). Lua Nova: Revista de Cultura e Política, 1997, pàg. 53–71. DOI: 10.1590/S0102-64451997000100005. ISSN: 0102-6445.
- Genaio, Poméia «Análise sobre a Social-democracia para os fundadores do partido da social democracia brasileira (PSDB) – 1988-1994» (en portuguès). Revista Convergência Crítica, 4, 2013. DOI: 10.22409/rcc.v3i1.1367. ISSN: 2238-9288.