Parc nacional de Fiordland
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
(en) Fiordland National Park ![]() | |||||
Tipus | Parc nacional ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Part de | Te Wahipounamu ![]() | ||||
Localitzat a l'entitat geogràfica | illa del Sud ![]() | ||||
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | Southland (Nova Zelanda), Queenstown-Lakes District (Nova Zelanda) (en) ![]() ![]() | ||||
| |||||
Dades i xifres | |||||
Altitud | 1.063 m ![]() | ||||
Superfície | 12.500 km² ![]() | ||||
Categoria II de la UICN: Parc Nacional | |||||
World Database on Protected Areas | |||||
Identificador | ![]() ![]() | ||||
Activitat | |||||
Creació | 1952 | ||||
Gestor/operador | Departament de Conservació | ||||
Lloc web | doc.govt.nz… ![]() | ||||
El Parc nacional de Fiordland ocupa l'extrem sud-oest de l'illa del Sud de Nova Zelanda. És el més gran dels 14 parcs nacionals del país, amb una àrea de 12.500 km², i una part essencial del Patrimoni de la Humanitat de Te Wahipounamu.[1] El parc és administrat pel Departament de Conservació.
Durant l'època glacial les glaceres van obrir molts fiords profunds, el més famós (i més visitat) dels quals és Milford Sound; altres fiords notables són Doubtful Sound i Dusky Sound. Des d'un dels cims del Parc nacional de Fiordland es pot observar el Mont Aspiring, a l'extrem nord.
La costa de Fiordland és costeruda i accidentada, amb fiords que baixen des de les valls de les carenes del sud dels Alps del Sud, com les Muntanyes de Kepler i Murchison. A l'extrem nord del parc hi ha uns quants pics de més de 2.000 m d'altitud.[2]
El gel va crear illes en la terra ferma, deixant-ne dues de grans i inhabitades al litoral: les illes Secretary i Resolution.[3] Hi ha diversos llacs grans que són completament o en part dins dels límits del parc, entre els quals destaquen els llacs Te Anau, Manapouri, Monowai, Hauroko, i Poteriteri. Les Cascades Sutherland, al sud-oest de Milford Sound al Milford Track, estan entre les més altes del món.
Predominen els vents de ponent, que duen aire humit del Mar de Tasmània a les muntanyes; en pujar, aquest aire es refreda i produeix una gran quantitat de precipitacions, sobrepassant els set metres anuals en moltes parts del parc. Això manté els exuberants boscos temerats humits de l'ecoregió de Fiordland.[4]
Illa del Nord | |
---|---|
Illa del Sud | Abel Tasman · Aoraki/Munt Cook · Fiordland · Kahurangi · Llacs Nelson · Mont Aspiring · Paparoa · Pas d'Arthur · Westland |
Illa Stewart | Rakiura |