Paavo Järvi

Fill del director Neeme Järvi i la seva esposa Liilia. Els seus germans Kristjan Järvi (n. 1972) i Maarika Järvi (n. 1964) també són músics. Va començar els estudis de música (percussió i direcció d'orquestra) a Tallinn, però el 1980 es va traslladar amb la seva família als Estats units, per completar la seva formació al Curtis Institute of Music a Filadèlfia amb Max Rudolf i Otto-Werner Müller i a los Angeles Philharmonic Institut amb Leonard Bernstein.

Va formar part, com a bateria, del grup de rock En Spe, un dels més coneguts a Estònia a principis dels anys vuitanta.

Va començar la seva carrera com a director de l'Orquestra Simfònica de Malmö (1994 a 1997). Després va treballar com a principal director convidat amb Andrew Davis a la Kungliga Filharmoniska Orkestern a Estocolm (1995-1998) i el 1996-1999 a l'Orquestra Simfònica de Birmingham. Des del 2001 fins al 2011 va ser director titular de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati,^[1] a la que encara continua vinculat com a director honorífic. Des de 2000 a 2013 va ser el director principal de la hr-Sinfonieorchesters (Orquestra Simfònica de la ràdio de Hesse) a Frankfurt am Main.^[2] El 2004, va ser nomenat director artístic de la Deutsche Kammerphilharmonie a la ciutat alemanya de Bremen. Des de 2010 és el director de l'Orquestra de París^[3] com a successor de Christoph Eschenbach, concloent el seu mandat el 2016, el mateix any en què va ser nomenat Artista de l'Any per les revistes Gramophone i Diapason.^[4]

Järvi és el fundador i director artístic tant del Pärnu Music Festival com de l'Orquestra del Festival d'Estònia. Järvi va dirigir per primera vegada l'Orquestra Tonhalle el 2009 i va tornar el desembre de 2016.^[5] El maig de 2017, el Tonhalle-Orchester Zürich va anunciar el nomenament de Järvi com a proper director titular, efectiu amb la temporada 2019-2020, amb un contracte inicial de cinc anys.

Fora d'Europa, el juny de 2012, l'Orquestra Simfònica de la NHK va anunciar el nomenament de Järvi com a director principal, a partir de la temporada 2015-2016, amb un contracte inicial de tres anys,^[6] que es va ampliar tres anys més fins al 2021. El novembre de 2019, la NHK Symphony va anunciar una extensió del seu contracte fins a l'agost de 2022,^[7] moment en què està previst que es presenti com a director principal.^[8]

Järvi ha gravat per a segells com RCA, Deutsche Grammophon, PENTATONE, Telarc, ECM, BIS i Virgin Records. L'enregistrament de Virgin Classics de les cantates de Sibelius amb l'Orquestra Simfònica Nacional d'Estònia, el Cor Nacional Masculí d'Estònia i el Cor de Noies Ellerhein va guanyar un premi Grammy a la "Millor interpretació coral".

Järvi té dues filles, Lea i Ingrid, del seu passat matrimoni amb la violinista Tatiana Berman.^[9] Järvi va aparèixer al documental Maestro, dirigit per David Donnelly. Es va convertir en ciutadà nord-americà el 1985.^[1]

Els seus honors inclouen

• 2012: Premi Hindemith
• 2012: Commandeur de L'Ordre des Arts et des Lettres
• 2013: Ordre de l'Estrella Blanca, Estònia
• 2015: Medalla Sibelius

El seu repertori és molt ampli, però mostra una especial predilecció per la música francesa, russa i els països escandinaus, a més de l'obra d'alguns compositors estonians com Arvo Pärt.

Amb l'orquestra de Bremen va dur a terme un enregistrament de les 9 simfonies de Beethoven. Amb l'Orquestra de París ha enregistrat obres com l'Stabat Mater i el Gloria de Poulenc amb Patricia Petibon.