Oxikinoshitalita
L'oxikinoshitalita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Rep el nom per la seva relació amb la kinoshitalita.
 Oxikinoshitalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | BaMg₂Ti4+O₂(Si₂Al₂)O10 |
| Epònim | oxigen i Kinoshitalita |
| Localitat tipus | Illa Fernando de Noronha, Arxipèlag Fernando de Noronha, Pernambuco, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.35 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,3516Å; b = 9,2817Å; c = 10,0475Å; β = 100,337° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | taronja brillant a marró |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Fractura | desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marró |
| Densitat | 3,3 g/cm³ (mesurada); 3,45 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,707 a 1,709 nβ = 1,709 a 1,711 nγ = 1,718 a 1,720 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
| Pleocroisme | strong |
| Angle 2V | mesurat: 54° a 58°, calculat: 51° |
| Fluorescència | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2004-013 |
| Símbol | Okns |
| Referències | [1][2] |
Característiques
L'oxikinoshitalita és un silicat de fórmula química BaMg₂Ti4+O₂(Si₂Al₂)O10. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oxikinoshitalita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a l'Illa Fernando de Noronha, a l'Arxipèlag Fernando de Noronha, a l'estat de Pernambuco, Brasil. Es tracta de l'únic indret en tot el planeta on ha estat trobada aquesta espècie mineral, tot i que va ser mencionada en una investigació al jaciment polonès de Wełnowiec, a Katowice.[3]
Referències
