Oxiènids

Els oxiènids (Oxyaenidae) són una família de l'ordre dels creodonts. Conté tres subfamílies que comprenen deu gèneres. La classificació d'una quarta família, la dels maqueroidins, és incerta; podria pertànyer a aquesta família o la dels hienodòntids.

Oxiènids

Oxyaenidae
Període
Paleocè superior – Eocè inferior
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Oxyaenodonta
Família	Oxyaenidae Cope, 1877
Subfamílies
?Machaeroidinae Oxyaeninae Palaeonictinae Tytthaeninae

Els hiènids nord-americans foren els primers creodonts a aparèixer, durant el Paleocè superior, mentre que es produïren radiacions més petites d'oxiènids a Europa i Àsia durant l'Eocè.^[1] Eren animals similars a gats que caminaven sobre les soles dels peus, a diferència dels carnívors actuals, que caminen o corren sobre els dits (tret dels ossos i ossos rentadors). Anatòmicament, els seus trets característics són un crani curt i ample, mandíbules profundes i dents que servien més per esclafar que per tallar, com en els hienodòntids (Lambert, pàg. 163).

Els oxiènids eren carnívors especialitzats que s'alimentaven d'ocells, petits mamífers, ous i insectes i eren capaços d'enfilar-se als arbres, com ho suggereixen els indicis fòssils de les seves potes.