Oron (Suïssa)

Hi ha un primer esment d'Uromago cap al 280.^[1] En mapes militars de l'Imperi Romà del segle iv, Oron-la-Ville és esmentada com Viromagus o Uromagus (el mercat del bestiar).^[2] El 1018 apareix com a Auronum i Oron-le-Châtel el 1137 com a Oruns. ^[3]

A partir de setembre de 2006 s'endeguen els plans de fusió entre els 11 municipis de Bussigny-sur-Oron, Châtillens, Chesalles-sur-Oron, Écoteaux, Les Tavernes, Les Thioleyres, Maracon, Oron-la-Ville, Oron-le-Châtel, Palézieux i Vuibroye. Entre els anys 2007 i 2008 es va fer una enquesta entre els veïns que es mostraren a favor del projecte.^[4] Els diferents consells generals i municipals atorguen crèdits d'estudi per al projecte i es crea una comissió de direcció.^[5] L'estudi estratègic i operatiu es realitzà entre el novembre del 2008 al maig del 2010. Tanmateix, el maig de 2010, el Consell General de Maracon va decidir, per un 60% dels vots, desmarcar-se de la fusió ^[6]

L'acord de fusió va ser adoptat el 28 de juny de 2010 per les legislatures dels deu municipis restants.^[4] El 28 de novembre de 2010 la població va acceptar amb un 78 % de vots favorables a la fusió dels seus comuns per tal de crear el d'Oron l'1 de gener de 2012.^[5]

El 29 de gener de 2019 el Consell General del comú d'Essertes acceptà el principi d'establir converses amb vista a una fusió amb el municipi d'Oron. Els dos comuns treballaren en un projecte d'acord de fusió.^[7] El 28 de setembre de 2020 es va acceptar l'acord pel Consell Municipal d'Oron i el Consell General d'Essertes.^[8] L'afer es sotmeté a votació de la població dels dos municipis el 29 de novembre de 2020, que l'accepten amb l'aval d'un 88 % de vots.^[9] La fusió s'implementa de iure l'1 de gener de 2022.^[8]

El comú resultant assumí els gentilicis i del sobrenom dels habitants d'Oron-la-Ville, respectivament els oronais i els coqs.^[11]

El Consell Municipal, en representació del poder legislatiu, el formen 60 membres elegits segons el sistema proporcional fins al 2021. Degut a la fusió amb Essertes el Patronat està format des de l'any 2022 per 65 membres.

El centre de detenció de menors i joves (Établissement de détention pour mineurs, EDM) «Aux Léchaires» es va inaugurar l'any 2013 a la localitat de Palézieux. Aquest centre penitenciari pot acollir dones i homes d'entre 10 i 22 anys en virtut d'una decisió relativa al dret penal de menors (DPMin) i, des del 2016, homes de 18 a 22 anys sota la influència d'una decisió relativa al Codi Penal (CP) suís.^[16] En la seva inauguració va ser un dels primers establiments d'aquest tipus a la Suïssa francòfona.^[17]

L'escola primària i secundària Oron-Palézieux ofereix l'educació primària i secundària obligatòria. Distribuït per tot el territori municipal així com a Essertes i Maracon, l'establiment compta amb nou edificis:

Al territori comunal estan inscrits com a béns culturals suïssos d'importància nacional: ^[19]

Fotografia	Objecte	Tipus [20]							Localitat	Informació de contacte
		T	Arx.	B	E	M	O	S
	Església reformada				E				Oron-la-Ville	46° 34′ 14″ N, 6° 49′ 38″ E
</img>	Castell i biblioteca del castell d'Oron			B			O		Oron-le-Chatel	46° 34′ 28″ N, 6° 50′ 14″ E
</img>	Abadia cistercenca d'Haut-Crêt	T							Tavernes	46° 33′ 08″ N, 6° 48′ 19″ E

Al comú hi ha tres camps de futbol de gespa, un dels quals està homologat per a la 2e ligue i un altre per a la 3e ligue.^[21]

• Henri Guisan, comandant en cap general de l'exèrcit suís durant la Segona Guerra Mundial, va viure i va explotar una finca agrícola a Chesalles-sur-Oron de 1896 a 1907 ^[22]
• Jean-Nicolas Pache, polític francès, revolucionari i alcalde de París, és originari, pel seu pare, d'Oron.

• Bilan démographique selon le niveau géographique institutionnel, (francès) (alemany) (italià) (anglès)
• « Portraits régionaux 2021: chiffres-clés de toutes les communes», Office fédéral de la statistique