Orientita
L'orientita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom l'any 1921 per Donnel Foster Hewett i Earl Vincent Shannon per la seva localitat tipus, la província d'Oriente (Cuba), la qual es va dividir l'any 1976 en sis províncies.
 Orientita | |
|---|---|
 Cristalls d'orientita de Michigan (Estats Units) | |
| Fórmula química | Ca₈Mn103+(SiO₄)₃(Si₃O10)₃(OH)10·4H₂O |
| Epònim | província d'Oriente  |
| Localitat tipus | Districte de Firmeza, Província de Santiago de Cuba, Cuba |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.19 |
| Dana | 58.3.1.2 |
| Heys | 14.18.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,08Å; b = 9,04Å; c = 19,14Å; |
| Grup espacial | space group Pmm2 (en)  |
| Duresa | 4 a 5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,758 nβ = 1,776 nγ = 1,795 |
| Birefringència | δ = 0,037 |
| Angle 2V | mesurat: 68° to 83°, calculat: 90° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Impureses comunes | Al, Fe, V, Cu, Mg, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1921 |
| Símbol | Orn |
| Referències | [1] |
Característiques
L'orientita és un sorosilicat de fórmula química Ca₈Mn103+(SiO₄)₃(Si₃O10)₃(OH)10·4H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'orientita pertany a «09.BJ: Estructures de sorosilicats amb anions Si₃O10, Si₄O11, etc.; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: rosenhahnita, trabzonita, thalenita-(Y), fluorthalenita-(Y), tiragal·loïta, medaïta, ruizita, ardennita-(As), ardennita-(V), kilchoanita, kornerupina, prismatina, zunyita, hubeïta i cassagnaïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1921 al districte de Firmeza, a la província de Santiago de Cuba (Cuba), on sol trobar-se associada a altres minerals com: todorokita, manganita, pirolusita, neotocita, barita, quars i calcita.[2]
Referències
