Niquelskutterudita

mineral sulfur

La niquelskutterudita és un mineral arsenur, de la classe dels minerals sulfurs, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat subgrup de la skutterudita. Va ser descoberta l'any 1845 prop de Schneeberg a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així per ser el membre amb níquel de la sèrie de la Skutterudita.

Infotaula de mineralNiquelskutterudita
Fórmula química(Ni,Co,Fe)As₃
Epònimníquel i skutterudita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusRevier Schneeberg Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMinerals sulfurs - Arsenurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.EC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.EC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.12 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líisomètric, diploide
Hàbit cristal·lícristalls cubs, octaedres i dodecaedres, també granular massiu
Colorblanc gris a gris-platejat, iridescent
Maclescomunes
Exfoliacióbona
Fracturairregular, concoidal
Tenacitattrencadissa
Duresa5,5 a 6
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegra
Densitat5,97
Pleocroismedèbil
Varietats més comunes
Xatamita-amb ferro-
Cloantita-amb poc arsènic-
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2007 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolNskt Modifica el valor a Wikidata

Un sinònim poc usat és dienerita.

Característiques químiques

És un arsenur de níquel, pertanyent al grup de la skutterudita que agrupa a tots els arsenurs. Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral Skutterudita (CoAs₃), en la qual la substitució gradual del níquel per cobalt va donant els diferents minerals de la sèrie. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, bismut i sofre. Fins a l'any 2017 la fórmula química per a la niquelskutterudita era NiAs3–x, però un article publicat a l'American Mineralogist proposava la fórmula Ni,Co,Fe)As₃, sent aprovada durant el mateix any per l'Associació Mineralògica Internacional.[1]

Formació i jaciments

Es forma en vetes d'alteració hidrotermal dipositat a moderada temperatura. Sol trobar-se associat a altres minerals com: arsenopirita, plata nativa, bismut natiu, calcita, siderita, barita o quars. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[2]

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio