Nina Power
Nina Power (West Country, Regne Unit) és una filòsofa i feminista britànica. Actualment imparteix classes de filosofia a la Universitat de Roehampton.[1] S'inscriu en la continuïtat de la desconstrucció, dels estudis de gènere i l'anomenada French Theory. La seva especialitat és en l'obra d'Alain Badiou.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XX ![]() West Country ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Middlesex - Philosophiæ doctor (2002–2006) Universitat de Warwick - Master of Arts (2000–2002) Universitat de Warwick - filosofia (1997–2000) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | filòsofa, sociòloga, activista pels drets de les dones, traductora ![]() |
Ocupador | University of Roehampton (en) ![]() ![]() |
![]() ![]() |
Power va rebre el doctorat en Filosofia per la Universitat de Middlesex.[2] Actualment ocupa el càrrec de Senior Lecturer in Philosophy a la Universitat de Roehampton.[1] Així mateix, publica articles sobre filosofia europea, art, política i pedagogia. Escriu regularment per al diari d'esquerres britànic The Guardian.[3] La seva especialitat és el pensament del filòsof francès Alain Badiou, i ha estat coeditora de les traduccions en llengua anglesa On Beckett i Political Writing.[4] La seva filosofia s'orienta entorn del marxisme i l'atomisme, però també entorn autors com Feuerbach o Sartre. Apareix al documental alemany Marx Reloaded (2011) juntament amb altres filòsofs actuals com ara Slavoj Žižek, Peter Sloterdijk o Toni Negri a propòsit de l'actualitat de la filosofia marxista.[5] El 2009 va publicar un manifest feminista sota el títol de La dona unidimensional (One Dimensional Woman) a l'editorial Zero Books.[6] El títol fa referència al llibre del filòsof alemany Herbert Marcuse anomenat L'home unidimensional (One Dimensional Man), publicat el 1964 als Estats Units.[7] Nina Power critica el feminisme institucional integrat pel capitalisme liberal en tant que és la producció del femení com a imatge reïficada i mercantilitzada per a vendre.
Alguns dels filòsofs considerats propers a la seva tendència filosòfica i política són Luce Irigaray, Valerie Solanas, Avital Ronell, Judith Butler o els redactors de la revista Tiqqun.