New English Art Club

Els fundadors eren sobretot artistes que havien treballat a França i que havien rebut la influència del plenairisme^[3] i de Jules Bastien-Lepage.^[2] Entre ells hi havia George Clausen, Philip Wilson Steer i John Singer Sargent. El 1889, el Club va caure sota el domini d'un grup minoritari encapçalat per Walter Sickert, que s'hi havia afiliat el 1888, i tant ell com els seus seguidors van formar més tard el nucli del Camden Town Group. S'interessaven per als impressionistes, en particular Claude Monet i Degas, més que no pas per a Bastien-Lepage, i el 1889 van organitzar una exposició independent anomenada Els impressionistes de Londres.^[2]

Del 1887 al 1904 el Club va celebrar regularment exposicions anuals i, des d'aproximadament el 1889 fins a la primera exposició postimpressionista del 1910, va reunir obres de la major part dels artistes més notables que hi havia a Anglaterra. Després de la Primera Guerra Mundial, el Club se situà en una posició intermèdia entre l'Academy i els grups d'avantguarda. Amb la liberalització gradual de les exposicions de l'Academy, va perdre protagonisme, tot i que encara existeix^[2] i intenta preservarla tradició impressionista.^[1]

L'exposició anual a les Mall Galleries de Londres (al novembre o desembre i oberta als no membres) és un dels esdeveniments més destacats del calendari artístic britànic.^[4][5]