Neso (satèl·lit)
Neso, també conegut com a Neptú XIII (designació provisional S/2002 N 4), és el satèl·lit irregular més exterior de Neptú. Va ser descobert per Matthew J. Holman, Brett J. Gladman, et al. el 14 d'agost del 2002, tot i que va passar desaparcebut fins al 2003.[2][3]
Neso | |
---|---|
Imatge de Neso captada amb el Very Large Telescope FORS1 el setembre de 2002 | |
Designació provisional | S/2002 N 4 |
Tipus | satèl·lit de Neptú i satèl·lit irregular |
Descobert per | Matthew J. Holman |
Data de descobriment | 14 agost 2002 |
Epònim | Neso |
Cos pare | Neptú |
Època | 10 de juny del 2003 |
Dades orbitals | |
Semieix major a | 48.387.000 km |
Excentricitat e | 0,5714 |
Període orbital P | 9.740,73 d |
Inclinació i | 136,439 ° |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 60 km |
Massa | 160 Eg[1] |
Albedo | 0,04 |
Neso orbita Neptú en una distància de més de 48 Gm, convertint-lo en el satèl·lit més distant de qualsevol planeta. Segueix una òrbita molt inclinada i molt excèntrica, tal com s'il·lustra en el diagrama. Els satèl·lits sobre l'eix horitzontal són prògrads, i els de sota retrògrads. Els segments grocs s'estenen del pericentre a l'apocentre, mostrant l'excentricitat.
Neso té uns 60 quilòmetres de diàmetre, i assumint una densitat mitjana d'1,5 g/cm³[4]la seva massa s'estima en 1.6×1017 kg.
Donada la similaritat entre els paràmetres orbitals de Neso i Psàmate, es suggerí que ambdós satèl·lits podrien tenir un origen comú en una lluna més gran.[5]
Neso s'anomenà en honor de Neso, una de les Nereides de la mitologia grega.
Referències
Enllaços externs
- Matthew Holman's Neptune's page (anglès)
- David Jewitt's pages (anglès)
- Scott Sheppard's pages (anglès)
- Neso en la ficció (anglès)