Neraci Prisc
Neraci Prisc (en llatí Neratius Priscus) va ser un jurista romà del segle ii, que va viure sota Trajà i Hadrià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle I  Sepinum (Itàlia) |
| Mort | valor desconegut |
| Cònsol sufecte | |
| maig 97 dC – juny 97 dC | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar, soldat |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Família | |
| Germans | Luci Neraci Marcel |
Es diu que Trajà va tenir al cap fins i tot nomenar-lo successor seu en lloc d'Hadrià. Va tenir una gran reputació sota l'emperador Hadrià i va ser un dels seus consiliarii (consellers).
Neraci va ser cònsol però l'any és incert. les obres que va escriure Neraci Prisc van ser: cinc llibres de Regulae, tres de Responsa i set de Membranae, dels quals el Digest n'ha conservat trenta fragments. També consten referències d'un llibre d'Epístoles, un tractat anomenat Libri ex Plautio, sobre l'obra de Plauci el jurista, i el llibre titulat De Nuptiis. Juli Paule va escriure una obra titulada Ad Neratium en quatre llibres, dels quals n'hi ha fragments al Digest. Va escriure en un estil clar i condensat i va ser una autoritat pels juristes posteriors.
De fet, quan el Digest parla de Priscus, sense indicar Neratius, es refereix sempre a Javolè Prisc.[1]