Narcís Casanoves i Bertran

Casanoves era fill d'adroguers. El seu pare, Narcís Casanoves i Portell (1719-1750), era una persona considerada a Sabadell, ja que durant anys va formar part del consistori municipal i fins i tot en fou batlle en diverses ocasions.^[1][2] Vers els nou anys va ingressar a l'escolania de Montserrat i estudià música sota el mestratge de Josep Martí, Benet Julià^[1] i Benet Valls, que va ser el seu mestre d'orgue, instrument en què excel·lí com a intèrpret i va ser considerat un dels millors de la seva generació.^[3] L'any 1763, en setze anys, va ingressar com a monjo al monestir.^[4] En el qual, els monjos valoraren tant la capacitat musical com el caràcter afable i alegre, que es feia estimar de tothom.

Musicalment, va excel·lir com a organista, com a hàbil improvisador i com a compositor, emmarcat dins l'anomenat estil galant, precursor del Classicisme. Sobretot va destacar en l'orgue, instrument que va ser el seu preferit durant tota la seva vida, en el qual va excel·lir per la seva capacitat d'improvisació i per la facilitat tècnica i agilitat de mans que tenia, a més de la bellesa formal i musical de les seves composicions. Els anys compressos entre 1784 i 1799 foren el període on el compositor va escriure la major part de les seves obres vocals que se li coneixen, obres totes per al servei litúrgic de Montserrat, amb acompanyament d'orgue i/o d'orquestra. La seva música, tant purament instrumental com la vocal, va causar admiració en el seu temps, i després de la seva mort, tant per la bellesa formal i melòdica com per l'expressivitat i recta dicció del text llatí. Casanoves va tenir molts deixebles, alguns dels quals van esdevenir músics notables a Catalunya; entre d'altres podem destacar Josep Vinyals i Galí, Jacint Boades i Casanoves, Benet Brell i Cols; Ramon Marsal i Bogunyà, Pau Marsal i Bogunyà; Josep Marinel·lo i Guardiola, etc.^[5]

L'obra musical de Casanoves, editada en bona part, comprén unes seixanta-cinc obres per a tecla, en les quals domina el gènere sonata monotemàtica, en dues parts; també va escriure obra per orgue, com són els passos i els partits de mà dreta i de mà esquerra destinada als apranents d'orgue i clavecí. L'obra coral, recollida gairebé tota en un volum manuscrit, ofereix una llista de seixante-tres obres, destinades totes a la litúrgia o a les celebracions religioses de Montserrat, totes amb llatí. Va escriure música vocal en llatí, per a veus soles, amb acompanyament d'orgue i d'orquestra i moltes obres per a tecla. Se li coneixen misses, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes i lletanies. Destaquen especialment els 18 Responsoris per al tridduum pasqual i els Responsoris de Nadal.^[6]

Els darrers anys de la seva vida, es dedicà a formar musicalment els escolans.^[1] Casanoves va morir a la Vinya Vella, un mas que els monjos tenien prop d'Esparreguera, on s'havia retirat a fer repòs per prescripció mèdica.^[2]

Aquesta és una llista d'obres classificades per instrumentació:^[7]

Narcís Casanoves té un catàleg de 65 obres per a teclat, publicades a Mestres de l'Escolania de Montserrat (MEM).

Catàleg d'obres per a teclat

Obra	Tonalitat	Lloc de publicació
Cantabile	Re M	MEM, XV/19, p. 99-102
Cantabile	Re M	MEM, XV/20, p. 103-107
Cantabile	Re m	MEM, XV/21, p. 108-111
Cantabile	Do m	MEM, XV/22, p. 112-115
Correado	La M	MEM, XV/17, p. 89-93
Correjat	Re m	MEM XV/18, p. 94-98
Fuga	Re M	MEM XV/1, p. 1-8
Fuga	Fa M	MEM XV/2, p. 9-15
Fugace	Si ${\displaystyle \flat }$ M	MEM XV/14, p. 75-80
Partit de dos Tiples	Fa M	MEM XV/8, p. 47-50
Partit de Baix	Fa M	MEM XV/10, p. 54-57
Partit de Baix	Re M	MEM XV/11, p. 58-63
Partit de Baixó	Re M	MEM XV/12, 64-69
Pas	Sol m	MEM XV/3, p. 16-23
Pas	Do M	MEM XV/4, p. 24-30
Paso	Fa M	MEM IV/I, p. 139-144
Paso	Re M	MEM IV/II, p. 145-155
Paso	Re M	MEM IV/III, p. 156-163
Paso	La m	MEM IV/IV, p. 164-174
Paso	Do M	MEM IV/V, p. 175-180
Paso	La m	MEM IV/VI, p. 181-187
Paso	Re m	MEM IV/VII, p. 188-189
Paso	Re m	MEM IV/VIII, p. 190-193
Paso	Fa M	MEM IV/IX, p. 194-198
Paso	Fa M	MEM IV/X, p. 199-202
Paso	Re m	MEM IV/XI, p. 203-204
Paso	Re m	MEM IV/XII, p. 205-207
Paso	Re m	MEM IV/XIII, p. 208-211
Paso	Mode de Re	MEM IV/XIV, p. 212-215
Paso	Fa M	MEM IV/XV, p. 216-221
Pas sobre Regina Coeli	Fa M	MEM XV/5, p. 31-34
Pas sobre Ave maris stella	Re m	MEM XV/6, p. 35-40
Pas sobre Salve Regina	Re m	MEM XV/7, p. 41-46
Rondó	Do M	MEM XV/15, p. 81-83
Rondó	Fa M	MEM XV/16, p. 84-88
Rondó	Sol M	MEM IV, p. 257-263
Sonata	La M	MEM IV/I, p. 222-226
Sonata	LA M	MEM IV/II, p. 227-230
Sonata	Do M	MEM IV/III, p. 231-235
Sonata	Fa M	MEM IV/IV, p. 236-238
Sonata	Fa M	MEM IV/V, p. 239-242
Sonata	Fa M	MEM IV/VI, p. 243-246
Sonata Cantabile	Re M	MEM IV/VII, p. 247-250
Sonata	Si ${\displaystyle \flat }$ M	MEM IV/VIII, p. 251-256
Sonata	Do M	MEM XV/32 p. 167-176
Sonata	Re M	MEM XV/33, p. 177-182
Sonata	Re M	MEM XV/34, p. 183-187
Sonata	Re M	MEM XV/35, p. 188-192
Sonata	Do M	MEM XV/36, p. 193-196
Sonata	Do M	MEM XV/37, p. 197-202
Sonata	Si ${\displaystyle \flat }$ M	MEM XV/38, p. 203-207
Sonata	Do m	MEM XV/39, p. 208-211
Sonata sobre el Sacris	Re M	MEM XV/23, p. 116-122
Sonata sobre el Pange lingua	Do M	MEM XV/24, p. 123-126
Sonata sobre el Pange lingua	Re M	MEM XV/25, p. 127-130
Sonata de clarins	Re M	MEM XV/26, p. 131-141
Sonata de clarins	Re M	MEM XV/27, p. 142-149
Sonata de clarins	Re M	MEM XV/28, p. 150-153
Sonata de clarins	Re M	MEM XV/29, p. 154-156
Sonata de corneta i clarins	Re m	MEM XV/30, p. 157-161
Sonata de clarins	Re m	MEM XV/31, p. 162-166
Versos per a les completes, Vuitè to, punt alt	-	MEM XV/40, 212-221
Versos per a la Tèrcia, Cinquè to	-	MEM XV/41, p. 222-227

L'obra vocal encara està completament editada, tanmateix reproduïm al dessota la llista de les obres publicades en els volums XI i XII de la col·lecció Mestres de l'Escolania de Montserrat. Les 18 primeres obres, corresponents als responsoris de Setmana Santa, no estàn publicats en aquest volums i per tant s'inclou el número de pàgina de l'edició pràctica (EP). Es conserven 63 obres vocals publicades de Casanoves:^[7]