Turacs

• Són semi-zigodàctils, ja que el quart dit, pot fer pinça, tant cap avant com cap arrere. Sovint tenen crestes prominents i llargues cues.
• Fan 35 -75 de llargària i 230 – 950 g de pes.

Plomatje verd fosc brillant amb taques roges a les ales i cresta; també gris o blavós. Escàs dimorfisme sexual. Moltes espècies són molt sorolloses.

Construeixen grans nius als arbres, on ponen 2 – 3 ous blancs brillants: També blau o verd pàl·lid. Coven els ous 21 - 24 dies i romanen al niu 10 – 12 dies. Els joves naixen amb els ulls oberts.

Els musofàgids són aus en general forestals que viuen en boscos perennes, valls boscosos i també sabanes, endèmiques de la zona etiòpica. Són aus gregàries i sedentàries.

S'alimenten principalment de fruites, i també de fulles, brots i flors;també ocasionalment d'insectes, caragols i llimacs.

Tradicionalment aquest grup s'ha classificat entre els cuculiformes, però en la taxonomia de Sibley-Ahlquist ja apareixia en el seu propi ordre, els musofagiformes (Musophagiformes). També es va proposar enllaçar l'hoatzín amb la resta d'espècies vivents,^[1] encara que més tard es va rebutjar.^[2]Les anàlisis genètiques recents donen suport a conservar l'ordre dels musofagiformes.^[3][4][5]

La classificació de la COI manté el mateix criteri. Segons la classificació del HBC Alive 2017, aquesta família conté 7 gèneres amb 24 espècies:

• Subfamília Corythaeolinae.
  • Corythaeola, amb una espècie: turac gegant (Corythaeola cristata).
• Subfamília Criniferinae.
  • Criniferoides, amb una espècie: turac ventreblanc (Criniferoides leucogaster).
  • Crinifer, amb dues espècies.
  • Corythaixoides, amb tres espècies.
• Subfamília Musophaginae.
  • Gallirex, amb dues espècies.
  • Musophaga, amb dues espècies.
  • Tauraco, amb 13 espècies.