Multilingüisme a Luxemburg

L'ús de les llengües per a fins legals i administratius està regulat per una llei promulgada el 1984, que inclou les següents disposicions:^[1]

En molts altres països multilingües, com Bèlgica, Suïssa o el Canadà, la distribució de les llengües és geogràfica, però a Luxemburg és funcional, és a dir, l'elecció de la llengua depèn de la situació.

A l'escola, a tots els estudiants se'ls ensenya els tres idiomes oficials, encara que depèn de l'edat i l'assignatura. A l'escola primària, el curs és en alemany i sovint les explicacions són en luxemburguès. A la secundària, en general, fins que al novè curs cada assignatura està en alemany, amb excepció de les matemàtiques i les ciències, que s'imparteixen en francès. Del desè curs al tretzè, depèn del nivell dels estudiants. Com més avançat és el nivell, així com en assignatures de comerç i la divisió administrativa, el curs és majoritàriament en francès. Tot i això, al llarg de tota l'escola secundària, hi ha explicacions per al luxemburguès. El nivell més fàcil, d'altra banda, tendeix a no fer-se en francès.

A la Cambra de Diputats, la llengua utilitzada és el luxemburguès, però de vegades també s'usa el francès (per exemple, quan se citen lleis).

A la premsa, els articles estan escrits majoritàriament en alemany i de vegades també en francès. A la televisió i a la ràdio, s'utilitza principalment el luxemburguès. El luxemburguès parlat que s'utilitza en programes informatius tendeix a estar fortament influenciada per l'alemany estàndard en la pronunciació.^[2] Les emissores de ràdio es troben sota pressió per traduir els comunicats de premsa provinents d'agències de notícies alemanyes en temps real i no tenen cap formació especial en l'estil del luxemburguès. Com a resultat, les notícies tendeixen a ser traduïdes superficialment al luxemburguès. La sintaxi segueix principalment paraules en alemany i moltes paraules de l'alemany apareixen sense modificar.^[2] La fonologia també es veu afectada per l'ús resultant d'entonar frases alienes al luxemburguès.^[3]

En general, en la vida quotidiana, els luxemburguesos en parlar amb un estranger intentaran respondre en la llengua en què han estat interpel·lat (principalment,e n francès, alemany estàndard, anglès, i també neerlandès). A causa del gran nombre d'estrangers a Luxemburg, els luxemburguesos acostumen a parlar llengües estrangeres en la vida diària i, en la mesura de les seves possibilitats, a utilitzar la llengua materna de l'estranger. Per exemple, els estudiants estatunidencs que han après alemany sovint són interpel·lar en anglès.^[4]

Per costum, el francès s'utilitza en els restaurants i bars, fins al punt que els luxemburguesos han assumit que el personal els parlarà en francès i no fan cap intent d'utilitzar el luxemburguès. En els establiments menys formals, continua utilitzant-se el luxemburguès.^[4]

El luxemburguès té una tradició literària que va començar en la dècada de 1820 amb el desenvolupament de la poesia, seguida finalment pel teatre i la prosa narrativa.^[3] No obstant això, la majoria de luxemburguesos troba difícils de llegir textos en luxemburguès. Els escolars no saben llegir luxemburguès fins als onze o dotze anys. Fins i tot en aquesta edat no tots els professors s'adhereixen a l'exigència d'ensenyar a escriure luxemburguès i alguns prefereixen ensenyar alemany. Com a conseqüència, alguns estudiants no poden aprenen luxemburguès escrit i només una minoria d'intel·lectuals literaris troba fàcil o agradable llegir en luxemburguès. La majoria dels luxemburguesos consideren la seva llengua únicament per a la parla.^[3]

Per a la correspondència privada, l'elecció de la llengua tendeix a reflectir la classe social. Un membre de classe mitjana alta i alta tendeix a preferir el francès, tot i que podria utilitzar el luxemburguès per transmetre una sensació d'estreta identificació amb la mateixa nacionalitat. L'alemany tendeix a ser vist negativament entre la classe alta, amb la suposició que qualsevol persona que escriu en alemany té un pobre domini del francès. Tot i això, una minoria dels membres de la classe alta prefereix l'alemany estàndard quan s'escriu amb familiars propers. L'ús de la llengua alemanya esdevé més comú a mesura que hom descendeix l'escala social, seguit pel luxemburguès. El francès tendeix a ser el menys utilitzat entre les classes baixes.^[5]

En termes generals, per a la correspondència entre coneguts, es prefereix l'alemany, seguit pel francès i el luxemburguès, tot i que hi influeix la situació social. Per desconeguts, l'ús del luxemburguès disminueix dramàticament i tendeix a no utilitzar-se. L'elecció del luxemburguès, per tant, sembla reflectir la proximitat dels llaços entre persones.^[5]