Muhàmmad Bey Abu l-Dhahab
- Pàgina
- Discussió
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1735 ![]() | ||||
Mort | 1775 ![]() Acre ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | polític ![]() |
Muhàmmad Bey Abu-dh-Dhàhab (? - 8 de juny de 1775) fou un bei mameluc dels Kazdughiliyya d'Egipte.
Va iniciar la seva carrera al servei d'Alí Bey al-Kabir vers el 1769/1761 i fou khazindar (tresorer). Va acompanyar a Ali en el pelegrinatge (1764) i emancipat i elevat al beylicat el 1765. Pel seu nomenament va distribuir peces d'or el que li va valer el malnom d'al-Dhahab. Fou el principal lloctinent d'Alí Bey. El desembre del 1768 Muhammad (Diwitdar) Pasha, virrei otomà, va haver d'abandonar el país i Alí Bey va agafar el 1769 el títol de sultà (que no li fou reconegut per l'Imperi Otomà). Alí Bey li va encomanar tres expedicions:
Això li va valer un enfrontament amb Alí Bey i Muhammad fou exiliat a l'Alt Egipte on va reconstruir les seves forces retornant al nord l'abril del 1772, obligant a Alí Bey a refugiar-se amb el xeic Zahir al-Umar el 13 d'abril de 1773. Un contraatac d'Alí Bey l'1 de maig de 1773 fou rebutjat per Muhammad i Alí Bey va morir pocs dies després, quedant Muhammad amb el poder assegurat com a shaykh al-balad.
La seva política buscava crear un estat mameluc autònom a Egipte amb un estat tampó amb els otomans a Palestina, però de fet va reconèixer la sobirania del sultà i un virrei turc va poder tornar a Egipte encara que fou un titular sense cap poder efectiu (juny de 1773); el tribut anual (irsaliyye), que Alí Bey havia deixat de pagar, fou restablert. El maç del 1775 va iniciar una invasió de Palestina, amb l'objectiu d'enderrocar al xeic Zahir al-Umar i va ocupar Jaffa. Zahir va fugir i Muhammad es va dirigir a la capital, Acre, que va ocupar i saquejar. Però Muhammad va morir sobtadament el 8 de juny de 1775.
El seu lloctinent Murad Bey va portar el cadàver a Egipte, i fou enterrat a la mesquita funerària del Caire on consta amb el títol d'Aziz Misr (adoptat per Alí Bey). La seva casa mameluca, els Muhammadiyya, amb Murad Bey (amir al-Hajj o cap de la peregrinació) i Ibrahim Bey (shaykh al-bulad) en funcions respectivament militars i civils, van conservar el poder.