Montà (profeta)
Montà o Montanus va ser un teòleg i heresiarca cristià del segle II, inspirador de la doctrina coneguda com a montanisme. No ha sobreviscut cap dels seus escrits; tota la informació que se'n té ens ha arribat principalment d'Eusebi de Cesarea i d'Epifani I de Constantinoble (que no eren seguidors de Montà).[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II  Àsia |
| Mort | segle II |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, heresiarch (en)  |
| Activitat | (Floruit: segle II ) |
| Altres | |
| Condemnat per | heretgia |
No se'n sap la data ni el lloc de naixement, però sembla que va començar a predicar a la vila d'Ardabau, a Frígia (actual Turquia).[2] Abans de convertir-se al cristianisme podria haver estat un sacerdot pagà; Jeroni d'Estridó l'anomena semivir ("mig home"), cosa que es pot interpretar com que havia estat un sacerdot de la deessa Cibeles, als quals se'ls practicava la castració.[3][4] Eusebi dona l'any 155 com a la data de la seva conversió.[4] L'acompanyaven dues profetesses, Maximil·la i Prisca; Epifani dona la data de la mort de la primera (179) com el moment en què Montà comença la seva activitat.[5] Es va proclamar veu del Paraclet, esperit de la veritat, i anuncia una imminent segona vinguda de Jesucrist i el descens de la Nova Jerusalem a una plana prop de Pepuza, a Frígia.[1][2]
Malgrat que la seva doctrina sembla haver arrelat fortament a la regió al principi, amb numerosos pobles convertits sencerament al montanisme, passat l'entusiasme inicial ja només se'n troben seguidors a les zones rurals.[2] A principis del segle III n'apareixen alguns seguidors a Roma, i també té una forta presència a Cartago, d'on surt potser el més famós defensor de la doctrina, Tertul·lià.[2]
La seva condemna oficial es produeix durant el pontificat del papa Zeferí I (199–217), quan Montà ja havia mort.