Moinești

ciutat de Bacău, Romania


Moinești (pronunciació en romanès: [mojˈneʃtʲ]) és una ciutat del comtat de Bacău, a l'oest de Moldàvia, Romania, amb una població de 21.787 habitants a 2011. El seu nom deriva de la paraula en romanès moină, que significa "guaret" o "pluja fluixa". Moinești va tenir una vegada una gran comunitat jueva; en contextos jueus, el nom que fa servir sovint és el de Mojnescht. La ciutat administra un poble, Găzărie.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMoinești
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 29′ 05″ N, 26° 29′ 47″ E / 46.4847°N,26.4964°E / 46.4847; 26.4964
EstatRomania

JudețProvíncia de Bacău Modifica el valor a Wikidata
CapitalMoinești (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Găzărie (en) Tradueix
Moinești (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població19.728 (2021) Modifica el valor a Wikidata (428,5 hab./km²)
Geografia
Superfície46,04 km² Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Moinești (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataValentin Vieru (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal605400 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Strășeni (en) Tradueix (2022–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmoinesti.ro Modifica el valor a Wikidata

Història

Esmentada per primera vegada el 1467, la localitat figurava entre els pobles moldaus del mapa de Bawer de 1783. Un târg es va certificar per primera vegada en aquesta ubicació el 1832; tenia 188 cases i 588 habitants.

El 1921, Moinești va ser designada comuna urbana ("comuna urbana"), amb el seu propi escut d'armes i administració local, però a un pas de ser considerada una ciutat. Es va convertir en municipi el 2002. El cens de 2011 va comptar 20.855 habitants.[1]

Economia

La zona al voltant de Moinești és rica en recursos naturals com petroli, gas natural, sal i fusta. Entre els anys 1950 i 1980 Moinești va experimentar un creixement econòmic constant gràcies a la gran indústria extractora de petroli. No obstant això, després del 1990, després de la privatització de la indústria a nivell nacional, l'economia de Moinești va canviar dràsticament, arribant en alguns punts a un nivell d'atur superior al 20%.

Monument Dada

El 1996, en honor a Tristan Tzara, el fundador del dadaisme que va néixer a Moinești, es va construir un monument al costat de la carretera que entra a la ciutat. Va ser creat a partir de formigó i acer per l'escultor germano-romanès Ingo Glass amb l'esperit veritable de Dada, fa 25 metres de llarg, 2,6 d'amplada i 10 d'alçada i pesa 120 tones.

Turisme

Les atraccions turístiques de Moinești inclouen: Parc Băi (amb aigües minerals curatives), Parc del Pi, Ghindaru Hill (on els arqueòlegs van descobrir artefactes de la cultura pre-Cucuteni, amb més de 5.000 anys d'antiguitat), el Monument Dada (dedicat a Tristan Tzara), Cetățuia (Ciutat fortificada dàcia arqueològicament certificada) i el cementiri jueu (on la làpida més antiga amb text reconeixible data del 1692).[2]

Gent notable

  • Hedi Enghelberg, escriptor
  • Nestor Rateș, periodista, cap de l'escriptori romanès de Radio Free Europe 1989, 1994-2002 [3]
  • Moses Rosen, rabí cap de Romania del 1948 al 1994
  • Moshe David Shuv, nascut Moșe David Iancovici, primer sionista i fundador de Rosh Pinna
  • Tristan Tzara, escriptor i fundador de Dada

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio