Miramar
Miramar és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | la Safor  | ||||
| Capital | Miramar (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.978 (2023) (992,67 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Miramarí, miramarina Mil·lamarí, Mil·lamarina | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 3 km² | ||||
| Banyat per | Golf de València | ||||
| Altitud | 12 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Gandia | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | Moros i Cristians A principis d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Asensio Llorca Berto | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46711 | ||||
| Codi INE | 46168 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46168 | ||||
| Lloc web | ajumiramar.org | ||||
_32.jpg)
Història
Fou un llogaret musulmà pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén. Després de la conquesta fou donat a Sanxo Ximenis. En 1535 va passar a pertànyer al ducat de Gandia i eixe mateix any va obtindre independència eclesiàstica. En el segle xvii va ser adquirit per la família Borja.
Demografia i economia
Durant el passat segle, l'emigració cap a Gandia, València i França delmà de manera important la població però des de finals de segle, a redós del turisme, va tornar a augmentar. En 2004 es comptabilitzaven 1.675 milamarins.
Tradicionalment, Miramar s'ha dedicat al conreu de la canya de sucre i al seu treball en el trapig; però a hores d'ara l'activitat principal se centra en el sector terciari. L'agricultura suposa el 34,8% de l'activitat econòmica i la indústria l'11,8%.
Geografia
Els 2,6 km² de terme municipal s'assenten al bell pla de la Safor amb un paisatge dominat pel taronger i una urbanitzada platja de més d'un kilòmetre de llargària.
Edificis d'interès
El nucli primitiu de traçat irregular ocupa les places de l'Església, del Trapig i Raconet i els carrers Major i Abadia i l'únic monument ressenyable és l'església de sant Andreu, apòstol, bastida en el segle xviii, en estil barroc, sobre la primitiva de 1535.
Gastronomia
A banda dels arrossos en qualsevol de les seues presentacions i el peix el plat típic de Miramar és la "bossa de polp", elaborat amb polp, arròs, creïlla i penca.
Política i Govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Compromís per Miramar (Compromís) i 1 del Partit Popular (PP).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | Pilar Peiró Miñana | 898 | 59,99% | 8 ( ) | |
| Compromís per Miramar |  | Blai Llopis Escrivà | 314 | 20,98% | 2 ( +1) | |
| Partit Popular |  | Isaac Plaja Núñez | 171 | 11,42% | 1 ( -1) | |
| Altres candidatures[a] |  | 105 | 7,01% | 0 | ||
| Vots en blanc | | 9 | 0,60% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 1.497 | 100 % | 11 | |||
| Vots nuls | 15 | 0,99% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 1.512 | 73,97%** | ||||
| Abstenció | 532* | 26,03%** | ||||
| Total cens electoral | 2.044* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Pilar Peiró Miñana (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 de PSPV[1]) | ||||||
| Fonts: JEC,[2] JEZ Gandia,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2019 l'alcaldessa de Miramar és Pilar Peiró Miñana (PSPV).[6][7]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Vicente Falquet Caudeli | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Vicente Falquet Caudeli | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Vicente Falquet Caudeli | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Asensio Llorca Bertó | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Asensio Llorca Bertó | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Asensio Llorca Bertó | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Asensio Llorca Bertó | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Asensio Llorca Bertó | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Asensio Llorca Bertó | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Asensio Llorca Bertó | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Pilar Peiró Miñana | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[7] | ||||
Notes
Referències
Bibliografia
- Jesús Eduard Alonso, Miramar història pròxima., Miramar, Ajuntament de Miramar, 2007. ISBN 978-84-606-4327-2
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb permis de l'autor