Ministeri d'Afers Exteriors de Cooperació d'Espanya
| S'ha proposat fusionar aquest article a «Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2019 |
El Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya era un dels departaments ministerials en els quals s'organitzava l'Administració General de l'Estat entre els anys 2004 i 2018. El seu titular era el ministre o la ministra d'Afers Exteriors i Cooperació.
Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación | |||||
| |||||
_03.jpg) Seu del Ministeri | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Departament ministerial | ||||
| Forma jurídica | ministeri  | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Ministeri d'Afers Exteriors (1938-2004) | ||||
| Creació | 18 d'abril de 2004 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 7 de juny de 2018 | ||||
| Reemplaçat per | Ministeri d'Afers Exterior, Unió Europea i Cooperació (Des de 2018) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | José Manuel García-Margallo y Marfil | ||||
| Filial | |||||
| Format per | |||||
| Part de | Administració General de l'Estat | ||||
| Lloc web | Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació d'Espanya | ||||
Els seus orígens es remunten al 1714, quan el rei Felip V d'Espanya va crear la Primera Secretaria d'Estat. A partir de 1883 va rebre el nom de Ministeri d'Estat, fins que el 1938 es va convertir en el Ministeri d'Afers Exteriors. El 2004, el president del Govern d'Espanya, José Luís Rodríguez Zapatero, va crear el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació fins que el 2018, el president Pedro Sánchez Pérez-Castejón el va suprimir i el va substituir pel Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació.[1][2]
Funcions
Corresponien al Ministeri, de conformitat a les directrius del Govern d'Espanya i en aplicació del principi d'unitat d'acció exterior, la direcció de:[3]
- La política exterior.
- La política de la cooperació internacional al desenvolupament.
Estructura orgànica
El Ministeri s'estructurava en els següents òrgans superiors i directius:[3][4]
- El ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
- La Direcció General de Mitjans i Diplomàcia Pública
- La Oficina d'Informació Diplomàtica
- La Secretaria d'Estat d'Afers Exteriors.
- La Direcció General de Política Exterior i de Seguretat.
- La Direcció General de Nacions Unides i Drets Humans.
- La Direcció General pel Magrib, Àfrica, Mediterrani i Pròxim Orient.
- La Direcció General per Amèrica del Nord, Àsia i Pacífic.
- La Direcció General de Relacions Econòmiques Internacionals
- La Secretaria d'Estat per la Unió Europea
- La Direcció General de Coordinació de Polítiques Comunes i d'Afers Generals de la Unió Europea
- La Direcció General de Relacions Bilaterals amb Països de la Unió Europea, Països Candidats i Països de l'Espai Econòmic Europeu.
- La Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional i per Iberoamèrica
- La Secretaria General de Cooperació Internacional pel Desenvolupament
- La Direcció General per Iberoamèrica
- La Sotssecretaria d'Afers Exteriors i de Cooperació.
- La Secretaria General Tècnica.
- La Direcció General del Servei Exterior.
- La Direcció General d'Espanyols a l'Exterior i d'Afers Consulars i Migratoris.
Llista de ministres
Antecedents
- 1914: Primera Secretaria d'Estat.
- 1883: Ministeri d'Estat.
- 1938: Ministeri d'Afers Exteriors.
- 2004: Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació.